Dins del meu cap (i del carrer): les eleccions sueques en binaural

Hola, què tal? Sóc el Dani, això és Fent el Suèc.

Avui segurament escoltaràs aquest capítol d'una forma una miqueta diferent

perquè l'estic gravant en format binaural.

Després t'explico el per què.

Però abans dir-te quin dia és avui.

Avui és dissabte 29 d'agost de 2026.

Estem passejant amb el Rico pel barri,

fent aquesta mitjoreta de caminar

i aprofito la benentesa per estar aquí amb tu, ens fem companyia mútuament

i t'explicaré avui la segona part de les eleccions a Suècia.

Però abans, dir-te això, estic gravant aquest capítol d'una manera una miqueta diferent.

Estic gravant utilitzant uns auriculars micròfons binaurals.

És a dir, són uns auriculars d'aquests que es posen dins de l'orella,

que la part interior tenen els auriculars, que jo escolto,

però la part exterior hi ha micròfons,

són micròfons que capten el so que arriba a cada orella,

una orella dreta i una orella esquerra.

De moment en tinc dues.

I el que passa amb això és que té una cosa peculiar.

Nosaltres, per molt que tinguem un so a casa per veure pel·lícules,

per exemple, el so envolvent i aquestes coses,

que poden ser 6, 7 o 8 altaveus o inclús més, depenent del sistema,

doncs podem escoltar el so envolvent.

Però nosaltres només tenim dues orelles.

Com ho fem? Com detectem que un so està al davant o al darrere, a la dreta o a l'esquerra?

Doncs molt fàcil. El que fan cada orella és única

i nosaltres detectem les petites diferències de so entre una orella i l'altra,

tot depèn dels plecs, és a dir, el cap fa la seva funció,

els plecs de l'orella també fan la seva funció

i el nostre cervell s'entrena per saber exactament on està el so,

sabent les petites, petites, petites diferències que hi ha entre una orella i l'altra.

i gràcies als plecs i al nostre volum del cap podem detectar si el so està a la dreta o a l'esquerra, amunt o avall.

El que fan aquests micròfons, com que estan posats a l'orella, estan captant el so que està arribant a la meva orella.

Segurament no escoltaràs exactament com si estessis dins el meu cap, però quasi, quasi.

els plecs que tinc a la meva orella

no són els mateixos que tens tu

però s'acostarà molt

a l'efecte aquest

de com si tu estessis ficat

al meu cap

però amb els teus pensaments

no pensis que perquè escoltis aquest so

els teus pensaments

aniran al teu cap

no, no, no, només és el so

doncs bé, Rico

anem

anem Rico, anem

avui comentarem el que són les eleccions d'aquest any.

Les enquestes, perquè a l'altre capítol anterior ja vam estar parlant dels partits polítics,

de les campanyes, etc.

Però aquesta vegada el que farem serà parlar de les enquestes i de les últimes notícies.

Per resumir una mica, dic que les eleccions generals suecas d'aquest any

tindran lloc el 13 de setembre per triar els 349 diputats del Riksdag.

El Riksdag és el nom que rep el Parlament suec.

I que entre els diputats escolliran el primer ministre.

O la primera ministra, perquè també pot ser això, la primera ministra.

Que tot apunta que pot ser que sigui primera ministra.

Es celebren tres eleccions alhora, el Parlament Nacional, que és el Volkswagen, els Consells Regionals i els Municipals.

Tres eleccions alhora.

I això es fa sempre, eh?

Recomano, si no has escoltat el capítol anterior, recomano molt que l'escoltis.

I bé, parlem primer una miqueta de les notícies d'aquesta setmana passada.

I, per exemple, tenim una espècie de baralla entre Andersson i De Gosta,

és a dir, entre el representant del Partit Socialdemòcrata i el partit de l'esquerra, el Vencer Partiet.

I és que la senyora Magdalena Andersson, del Partit Socialdemòcrata,

va comentar que no veia gaire positiva sobre una col·laboració amb la líder de Nushi Dagostar,

que és la cap visible del partit de Venster Partiet, el partit de l'esquerra.

Venster vol dir esquerra i Partiet, lògicament, partit.

I també va afirmar que la política dels partits del Tidó,

partits del TIDO, són els tres o quatre partits que formen un grup, són els partits de la dreta que estan ara governant.

Qui està de ministres és el partit dels moderats i el partit dels democracristians, si no m'equivoco,

i amb el suport del partit de l'extrema dreta.

I aquest és el grup del Tidó, els partits del Tidó,

que han fet que molts joves siguin expulsats de Suècia

per motius del tot incorrectes,

i que el Partit Socialdemòcrata i els verds

comparteixen visió sobre migració.

Després una frase del programa de Benster Partiet sobre el capitalisme,

També, doncs, en aquest debat va generar certa polèmica.

I diu que d'agostar que es va treure de context.

Bé, no sé molt bé la història, però si hi ha una entrevista que li vaig fer

a una persona que estava com a diputada del partit de Benster Partiet,

hi ha una entrevista força interessant, a Haciendo el Sueco,

i també al canal de YouTube, que el pots veure,

i va parlar una miqueta dels problemes interns que tenia en el partit de l'esquerra.

Força interessant.

Després, tenim aquí un escàndol a Venster Partiet,

on l'expressa en aquest diari suec va revelar que la diputada Ilona Esmatsmari-Gualdau

havia al·lojat a un terrorista condemnat a Israel.

Ella ho va atribuir a un error de verificació de fets i va retirar la publicació.

però el panell de Morgan Studios no es va quedar convençut.

Sí, la veritat és que tenen un petit marron aquí partit de l'esquerra suècia,

que són una miqueta, alguns són una miqueta pro-palestí, no, perdó, no pro-palestí,

pro-israelians.

Sí, són bastant pro-israelians.

Per exemple, aquesta noia de Bencer Partiet la van treure, que ara s'ha muntat un nou partit, que és aquesta entrevista que et comento, per criticar el genocidi a Gaza.

Aquí tenim una esquerra que d'esquerra té més aviat poc.

Després tenim el centre, el Christdemokraterna,

que estan fent una espècie de flirteig polític.

La líder del centrepartiet, Elisabeth Tang Ringsvist,

ha intentat diverses vegades convidar a Eva Busch,

que és de Christdemokraterna, el partit de...

Christ... Ui, no en surt.

Els democristians, a col·laborar des del centre,

des de la política suèca.

I totes dues es van trobar al programa Actual, que és un programa molt popular aquí a Suècia.

Després els moderats estan fent promeses de sanitat.

Aquí ja dic, la sanitat està fatal, fatal, fatal.

Christensen va reduir la garantia d'atenció sanitària dels 90 dies actuals a 30 dies.

i el partit també ha presentat un pla per abolir el mengdrabat, que és el rebaix de penes per a delictes múltiples.

És a dir, si fas diversos delictes, tots es rebaixen la pena, fan un descompte, un dos per un.

Doncs això es faria com a molt tard, a partir de l'1 de gener de 2029.

I ja acabant dues últimes notícies,

Christerson ha demanat responsabilitat a una campanya neta, digna i fins i tot bonica,

centrada en qüestions de fons.

Després de la polèmica que el diputat de l'extrema dreta,

el partit Sverige Demokraterna, els demòcrates suecs,

han criticat per haver qualificat de gisling

tant el cap de redacció política d'Afton Bladet

com de Magdalena Andersson.

Magdalena Andersson és un diari també molt popular aquí a Suècia.

Anem per les enquestes, que és el que ens interessa.

Veiem aquí què passa.

Qui va guanyar les anteriors eleccions fa quatre anys va ser el partit de...

Bueno, qui va guanyar les eleccions...

Aviam, qui va guanyar les anteriors eleccions?

Va guanyar el partit socialdemòcrata,

però no va poder tenir els suficients vots per poder ser nombrat president del país,

perquè no va tenir el suficient percentatge dins del Parlament.

I qui va governar? Doncs el grup aquest del Tidó i tenim president el partit dels moderats,

que va ser el tercer partit més votat.

Si els moderats, el seu president, no va guanyar, va quedar tercer i es va proclamar president de Suècia.

Com tenim aquestes eleccions? Tenim diverses enquestes.

L'última, la més novedosa, és d'avui, del 29 d'agost, on diu que el Partit Socialdemòcrata lidera amb el 30,7%.

30,7%, seguit de l'Esberia Democràtica, que és el partit d'extrema dreta, amb un 19,2%.

Després tenim els moderats, que seria com una espècie del PP, amb el 17,9%.

Tenim Vencer Partiet, que és el partit de l'esquerra, amb el 7,3%.

El centre partiet, que és el partit de centre, que està normalment entre la dreta i l'esquerra,

per això es diu partit del centre, però normalment, ara últimament, estan donant vots al grup de l'esquerra.

Doncs ells obtenen en aquestes enquestes un 7,2%.

Milio partiet, que és el partit verd, amb un 7,1% que van amb el grup de l'esquerra.

els democristians

amb un 6,7%

que aquests van a la dreta

i els liberals que també van a la dreta

però es queden amb un 2%

això vol dir

com que no arriben al 4%

doncs es queden fora

doncs amb aquesta distribució

doncs la coalició governant

el

esberidemocràterna, moderàterna

cristdemocràterna i liberàterna

només obtindrien un 45,6%

que és insuficient per aconseguir la majoria pròpia.

Així, d'aquesta manera, si es complissin aquestes previsions,

el més segur que tinguéssim una primera ministra,

que és la presidenta o la líder del Partit Socialdemòcrata,

que és el mateix partit de l'Olof Palme.

Però, també s'ha de dir, no té res a veure el partit d'Olof Palme

amb el partit que hi ha actual.

Tampoc hi ha res a veure el partit de l'esquerra

amb el partit que era de l'esquerra anteriorment.

Si has escoltat l'anterior capítol,

sabràs que el partit de l'esquerra va néixer com partit comunista

i ara podríem dir que està tocant l'esquerra,

no està realment a l'esquerra,

està més cap al centre que a l'esquerra.

I bé, doncs, aquestes han estat les enquestes, les últimes enquestes.

Ja aniré comentant més cosetes més endavant, quan s'acostin les eleccions.

Farem també el tercer número especial de les eleccions

i segurament el farem a la mateixa nit de les eleccions.

I també important, el dia...

Sí, això ho tinc aquí.

El dia 26 d'agost va començar el moment de vot.

És a dir, t'he comentat que el dia 13 de setembre tenim les eleccions,

però a partir del 26 d'agost, és a dir, fa un parell de dies,

doncs la gent ja pot votar.

I diràs, a on? Els col·legis electorals estan oberts des d'aquell dia?

No, els col·legis electorals estan oberts només el 13 de setembre.

Però, si vols, pots anar a votar a diversos llocs.

Per exemple, hi ha ajuntaments que tenen habilitats, llocs per votar,

hi ha biblioteques i, a més a més, pots votar on vulguis.

És a dir, jo estic a la municipalitat de Buixirca,

que seria com l'Hospitalet de Barcelona.

Doncs, bé, jo voto a Buixirca.

i, per exemple, estic a Estocolm fent unes gestions,

i passo per una biblioteca, que tenen habilitat per poder jo votar,

i vaig dir, oh, mira, ve de gust ara votar.

Doncs me'n vaig cap allà, ensenyo el meu DNI suec, i voto.

Doncs imagina que al cap d'uns dies, el polític que he votat ha dit una cosa que no m'ha agradat,

i vull canviar el meu vot.

Doncs ho puc fer, ho puc fer, però només el 13 de setembre, al meu col·legi electoral.

És a dir, el que fan és, pots votar on vulguis, però els vots que es fan al dia 13 de setembre al teu col·legi electoral,

aquest és el que podríem dir el definitiu.

Si veuen que has votat un dia abans o has votat abans en un altre lloc, aquell vot l'anulen

i només donen com per vàlid el vot que has votat aquell dia de les eleccions.

I després, a partir d'aquell moment, comencen a haver-hi els recontes.

Bé, igual que es fa a Catalunya, igual que es fa a Espanya, i allà a la nit, a les 9, 10 o 11 de la nit,

doncs ja podem començar a veure els resultats i veure qui és el guanyador.

Bueno, guanyadors o guanyadores, perquè ja dic, són tres eleccions,

les del país, les de la comuna i les de la província, podríem dir, o de la regió.

Sí, la regió. Em sembla que ho he dit bé.

Doncs bé, espero que t'hagi agradat aquest passeig amb el so aquest binaural.

Estem caminant des de la meva parada de metro a la següent,

amb un carrer que està asfaltat només per vianants i bicicletes també.

No passen cotxes per aquí.

I ara estem arribant a punt de la parada següent, que hi ha un centre comercial, hi ha una parada d'autobusos que està a mà dreta,

tinc un gimnàs a mà esquerra, que normalment tenen música.

Està a l'esquerra? Sí?

Doncs l'estic passant de llarg, s'està quedant al darrere.

I ara estem passant per fora d'aquest centre comercial, que ja el tenim tancat.

I res, doncs mira, són les 10.23 de la nit.

I ara agafarem un... Mira, això ho deixarem així, mentre aniré explicant coses,

perquè jo crec que pot ser força interessant aquesta experiència d'estar caminant i estar escoltant,

com si tu estessis ficat al meu cap i passejant per aquí, per Suècia.

Per cert, hem tingut avui uns dies de pluja bastant espectaculars,

i, bueno, un dia de pluja perquè hem tingut aquests últims dies temperatures bastant elevades,

pel que és suècia en aquestes dates,

i es nota el canvi climàtic.

A finals d'agost estem entre 21 i 22 graus

i ara em sembla que estarem a 17 graus.

És a dir, que si les 11 de la nit és increïble,

és una temperatura, és de bojos.

Hauríem d'estar entre 10 i 15 graus,

no entre 15 i 20 graus.

Segurament al matí ens baixa 15,

però ara estarem, ja dic, una temperatura bastant elevada.

Mira, tu penso, a veure si t'ho puc dir, ara a quina temperatura estem.

Doncs no.

Bé, ara anem a pujar les escales mecàniques.

Rico, anem a pujar les escales mecàniques,

perquè és com si anéssim ara a l'estació de metro,

perquè hem de creuar un pont que creua el carrer per sobre,

però una espècie de carretera

ara estàs pujat amb mi

a les escales mecàniques

ja quasi arribem

escolta

dic que m'agradaria saber

què et sembla aquest capítol

aquest àudio

si dona la sensació que sí

que estàs escoltant

com si estiguessis aquí o no

jo el ritme el tinc a l'esquerra

per cert

El Rico el porto normalment amb una espècie de corretja, d'aquestes retràctil, que és per gossos de més de 20 quilos, encara que el Rico fa 10,

perquè prefereixo que sigui, a més la cinta és bastant grossa, bastant gruixuda, i es veu de color groc,

es veu, hi ha algunes que són de color negre

i no es veuen i pot ser un problema

aquesta no, aquesta està força bé

i el més

interessant és que li he posat un mosquetó

i aquest mosquetó

me'l lligo al cinturó

i el puc

portar al Rico, o sigui, va lligat amb mi

i porto com

amb mans lliures

és a dir, al Rico el porto amb mans lliures

a què si al Rico?

a què si? porto mans lliures?

doncs sí, i va molt bé

perquè pots estar agafant unes bosses o anar a comprar i tens la mà lliure.

I si, per exemple, vols controlar una miqueta,

doncs amb un parell de dits agafo la cinta, el corretge aquesta,

i el paro, o si no, li poso el freno a aquesta cinta.

Però normalment, com que ell és molt obedient i sempre està al meu costat,

doncs normalment el que faig és el deixo lliure.

i és com si estigués lliure, perquè això sí, confio molt en en Rico.

El puc deixar sol, el puc deixar lliure amb altres gossos,

que ell sí, té certa curiositat, però si li dic Rico vine aquí,

ell sempre ve i no s'encara amb ningú, ni amb persones, ni amb res.

Ai que si és rico, mira on ve el meu costat.

Ai que si guapo, oi, oi que guapo, és el Rico.

Ara estem en unes altres escales mecàniques i anem a pujar, és a dir, hem passat l'estació de metro i ara anem per l'altra banda,

és a dir, la parada de metro té dues entrades, una a la dreta i una a l'esquerra.

Hem entrat per la dreta i ara sortim per l'esquerra.

creuem i anem on jo he vist, que estem a un turó,

aquí és a les escales, el que fan és pujar al turó

i ara tornarem cap a la dreta, que és on trobarem a casa nostra.

I així fem aquest recorregut de més o menys mitja horeta

i el Rico haurà estirat les cames i jo també.

i haurem tallat, almenys jo, haurem tancat

els tres cercles del rellotge

que porto, així ens he fet ja els meus

minuts d'exercici i de moviment

que em toquen, que porto una ratxa

bastant espectacular, que porto com

quasi dos mesos que vaig

tancant tots els tres cercles i la veritat

és que molt bé. Doncs bé,

Són 20 minuts de podcast. Espero que t'hagi agradat, que sí, hagi estat divertit o divertida aquesta experiència d'escoltar el podcast en 20 haurà.

Donar-te les gràcies i dir-te que ens escoltem ben aviat. Adéu!

Gràcies.