Hola, sĂłc en Dani i et dono la benvinguda a EspaiPod.cat, el
podcast dedicat al mĂłn del podcasting fet en catalĂ .
Avui entrenarem un tema que dona molta corda, la
intel·ligència artificial i el seu impacte en el món del
podcasting.
Estar canviant el mĂłn del so ens ajuda o ens substitueix?
I parlarem de quines eines basades en intel·ligència
artificial podem utilitzar per fer-nos la vida més fà cil en el
procés creatiu del podcasting.
Però abans tindrem entre nosaltres en Oriol Padró Sirera,
del podcast Sons en el temps, que rep l'esperit del llibre de
Carla Riera i reflexiona des de Granollers sobre la mĂşsica
clĂ ssica i la seva programaciĂł local.
Comencem!
Hola Oriol, què tal?
Com estĂ s?
Doncs molt bĂ©, moltes grĂ cies, molt content d'estar aquĂ, de
parlar amb tu.
Grà cies a tu, molt content també de tenir-te aquà i que ens
expliquis una miqueta del teu podcast, una miqueta també del
que fas, de com va sortir el podcast, perquè el podcast es
diu Sons en el temps.
Sons en el temps, això mateix, sĂ, sĂ.
El nom del podcast...
diguem-ne que estĂ agafat d'un llibre que de fet surt d'uns
materials educatius d'un mĂşsic i pedagog molt conegut a
Granollers que es deia Carles Riera, és un senyor que va morir
el 2009, bastant jove, amb uns 50 anys, i que havia sigut el
director del Conservatori de Granollers i una persona amb una
gran capacitat comunicativa i de fet és un pioner.
en la divulgaciĂł musical a casa nostra.
És una persona que als anys 80 ja feia coses que ara fa molta
gent, però que aleshores no feia ningú.
I ho feia d'una manera molt hĂ bil i molt entenedora i molt
propera.
I una mica la seva filosofia d 'acostar-se a la mĂşsica una mica
sense complexes i sense massa manies tampoc, doncs...
Em va agradar, no?
I mira, buscant un nom del podcast, que era un podcast
sobre mĂşsica clĂ ssica, fet a Granollers, de la mĂşsica que es
fa Granollers, doncs ja tenĂem el tĂtol, que a mĂ©s sona bĂ©,
sons en el temps.
I com va néixer la idea?
Mira, això em va agafar en un moment que jo feia un canvi
professional, diguéssim, jo havia tingut durant 12 anys una
feina...
relacionada amb el mĂłn de la mĂşsica.
Jo no sóc músic ni res d'això, però treballava en qüestions de
gestió, diguéssim, amb el món de la música i molt envoltat de
mĂşsics i m'agrada molt la mĂşsica.
Però jo vaig deixar aquesta feina, finals del 2019.
I aleshores vaig estar una temporada treballant com a
autònom en el món dels arxius, que és on encara estic ara i
fins que, si no canvio d 'opinió, doncs hi seguiré
estant.
Però quan ets autònom, sempre estàs pensant a veure què més
puc fer, ves a saber si després d'aquest projecte que tinc ara
en tindré un altre.
Llavors sempre vas obrint finestres.
I una cosa que sempre m'havien dit, home, però tu faries molt
bé, no sé què, era això de la rà dio.
I vaig pensar, doncs mira, ara és el moment.
Llavors jo em vaig acostar al Teatre Auditori de Granollers
amb una idea que era, podrĂem fer un podcast parlant de la
temporada de concerts del teatre.
AquĂ, diguem-ne, la idea era... Em copiava una miqueta d'un
programa que s'havia fet durant molts anys a Catalunya MĂşsica,
que es deia Guiat Orquestra, que a mi m'agradava molt, on
feien això amb l'Orquestra Sinfònica de Barcelona, amb l
'OBC.
A cada concert de l'OBC, abans del concert, sortien en Raymond
Colomer i en VĂctor Soler explicant les obres que s'hi
sentirien i fent unes explicacions.
molt més interessants i plenes de les que soc capaç de fer jo,
però la idea era la mateixa.
Jo no em veia en cor de dir, posaré un podcast, doncs jo
parli de la música que a mi m 'agrada, perquè jo al final
penso que li importa, en canvi parlarem d'alguna cosa objectiu,
o partirem d'alguna cosa objectiu, que és la temporada de
concerts de Granollers, i després és igual no.
La idea no és que el podcast sigui un anunci del concert,
sinĂł que s'escoltarĂ aquesta obra, doncs parlem d'aquesta
obra o d'aquest compositor.
o d'aquest estil de mĂşsica o del que sigui, del que ens
suggereixi allò que ens suggereixi l'obra, en parlem.
I vaig anar-los a veure i em van dir, està molt bé la idea,
ens agrada molt, però clar, jo hi anava com a una proposta
professional, vull dir, com a autònom.
Van dir, però no tenim diners, no et pagarem.
Clar, això, bueno, normal, no?
No van enganyar ningú, diguéssim.
No, no, i vaig dir, vaja, quin problema.
Però llavors, just aquell any, que és per això que era el 2021,
va sortir per primer cop aquesta lĂnia de subvencions
de...
de la Generalitat, de podcasts en catalĂ .
El vam presentar.
Per començar el projecte, no ho feia jo sol, ho feia amb una
companya, la Laia Saperes, perquè també em sentia bastant
insegur, diguéssim, i vaig pensar, buscat algú amb qui
xerrar, i ella és músic, i algú que també et doni una mica la
part que em faltava.
I ens van donar la subvenció, i amb això vam poder engegar.
Llavors el teatre sĂ que va dir, bueno...
la miqueta que falta, si te la puc posar, i a partir d'aquĂ vam
començar.
La primera temporada la fèiem, la gravà vem nosaltres, a casa
dels meus sogres, de fet, que tenen com unes golfes, i vaig
comprar amb les subvencions, vam comprar uns micros, una
targeta de so, les quatre coses bĂ siques, vam aprendre fent a l
'Audacity i aquestes coses, i el fèiem nosaltres.
I per la segona temporada, clar, se'm va acudir.
Bé, quan ho llegis a una rà dio municipal, vés a preguntar si et
deixen gravar allĂ .
I aquĂ tambĂ© ens van dir que sĂ.
I des d'aleshores que ja ho enregistrem allĂ .
Molt bé.
I com adaptes els temes musicals per fer-los accessibles
a un pĂşblic no especialitzat sense perdre la profunditat dels
temes que tractes en el podcast?
Clar, això no sé si ho faig.
És una mica...
Jo intento fer el que a mi em sembla interessant.
Llavors, jo... SĂ que hi ha molta gent que fa... Diguem-ne,
intentar... Ves que això és tot un tema, eh, en el món de la
clĂ ssica?
Perquè hi ha aquesta cosa d 'apropar la clà ssica a la gent
i, bueno, potser és també... O animar la gent a que s'apropi a
la clĂ ssica, potser, no?
Més que fer que la clà ssica sigui més divertida i més no sé
què, potser és de fer-li veure a la gent que no tot ha de ser
divertit i de colorins, tampoc.
No sé, no passa res.
O que potser...
T'has d'estar una estoneta fins que li trobis la diversiĂł o el
que sigui.
Jo, més que... Jo intento... És a dir, jo tinc un... He tingut
sempre una mica de complexa, sobretot quan treballava molt
envoltat de músics, perquè això que deia, jo m'agradava la
música, però no tinc uns grans coneixements de música.
Des que vaig començar a fer el podcast he anat aprenent moltes
coses, però el meu objectiu sobretot era aprendre.
El que em feia il·lusió era aprendre i llegir i tot plegat.
Llavors el que...
El que jo volia reivindicar una mica també era la idea d'apropar
-te a l'obra musical amb qüestions no només musicals, és
a dir, relacionar-ho amb una lectura que has fet o no amb
qüestions tècniques musicals em refereixo.
A vegades diuen, mira, fixa-t 'hi que aquesta obra és molt
interessant perquè aquà l 'harmonia té no sé què i aquest
acord no sé quan... I millor és que jo això no, que quan m'ho
expliques ho entenc, però i segur que...
que és per això que ens sembla agradable aquesta música, però
és molt més intuïtiu.
En canvi, quan m'expliques que aquest motiu, aquest tema
musical, si t'hi fixes, s'ha repetit al llarg de la història,
o de manera molt semblant, en contextos per parlar d'aquesta
qüestió, per suggerir una idea, tot això ho pot entendre tothom.
Jo sempre dic que és com... Tu pots parlar de literatura,
parlant de literatura i explicant, mira, aquesta obra
parla d'això, s'assembla d 'aquell altre, d'aquell altre
autor, etcètera, etcètera.
o pots fer un anĂ lisi sintĂ ctic del llibre.
Llavors hi ha una tendència en el món de la música a fer l
'anĂ lisi sintĂ ctic.
I si no, llavors es va a l 'altre extrem a vegades.
Expliquem la vida del compositor.
A mi la vida del compositor em sembla molt interessant, però
aquesta obra per què és xula?
No, perquè ell quan era jove va fer no sé què.
Però l'obra en si què té?
Tampoc és tan important saber la vida del compositor.
És curiós, és interessant, pot servir, però què volia explicar
aquĂ aquesta persona?
Llavors, això és el que intento fer.
No sé si he respost la pregunta.
No, sĂ, sĂ, sĂ, perfectament.
Perfectament.
Ens podries explicar una mica el procés de producció tècnica
quan realitzes el podcast?
Clar, quan érem dos funcionà vem molt amb un guió on intentà vem
que el podcast fos una conversa una mica informal.
El que passa, clar, per fer això... Jo, de fet, jo li vaig
dir a la Laia, mira, a mi m 'agradaria fer...
Això, però amb música.
I el model que jo tenia era aquest podcast que es deia Les
Golfes, no sé si encara existeix, que el feien dues
periodistes, l'Anna Pazos i Júlia, que ja es parlen més d
'actualitat, que són amb molta frescor, però clar, per fer una
conversa que sembli espontĂ nia, en el cas d'aquelles noies jo
crec que ho era realment, has de tenir molts recursos i tenir
molt clar de què parles.
Van dir, bueno, intentarem fer això, però anem amb un guió per
si de cas.
I llavors treballĂ vem, sĂ, amb un document compartit i anar
pensant una mica a partir dels concerts que hi havia a la
temporada, doncs una mica això, quin tema podem tractar més
enllĂ d'aquesta obra concreta.
No ho sé, ara penso, per exemple, el primer que vam fer,
el repertori era mĂşsica del classicisme, de Mozart, de
Haydn, molt...
com una de les sinfonies d 'aquestes més conegudes, ara no
recordo exactament quines peces eren, em diuen, doncs parlem d
'això, què és el cà non i per què hi ha unes obres que sonen
sempre i que sĂłn les que tothom coneix, i en canvi n'hi ha
milers i milers que sĂłn fantĂ stiques i no les coneix
ningĂş.
A partir d'aquĂ guionitzĂ vem una mica una conversa per tenir
un mĂnim, llavors sĂ que tot xerrant sempre et surt una idea
nova, etc.
Llavors el...
El procés tècnic de producció en aquell moment era això.
PreparĂ vem aquest guiĂł, quedĂ vem, ho gravĂ vem tal qual
la conversa i després això ho feia jo amb l'Audacity, afegia
les mĂşsiques entre mig i aquestes coses.
Quan ja vam començar a fer-ho a la rà dio, sà que la música ja es
posava en el moment perquè tenĂem un tècnic, per tant, tot
era més fà cil.
I vam començar a incorporar en algun cas entrevistes, que això
també, a vegades és interessant.
SĂ que evito molt, no m 'agrada...
BĂ©, no m'agrada.
Depèn del cas.
Però intento no fer-ho, a no ser que sigui molt justificat,
portar un dels mĂşsics del concert, portar el director
de... Perquè al final a Granollers, la temporada de
concerts és l'orquestra de Cambra de Granollers i els cors
de la Societat Coral Amics de l 'UniĂł.
Per tant, sempre sĂłn les mateixes persones, aquĂ
entrevistaries.
I al final, la persona que fa el concert, quan l'entrevistes,
el que vol és hablar de su libro, diguéssim, que és normal
i està bé, però clar, nosaltres volem...
No, avui parlem d'aquest compositor, si tenim algĂş que en
sap molt o parlem d'un instrument, portem una persona
que toqui aquest instrument.
encara que no actuin al concert, però llavors parlem de l
'instrument i de quin repertori hi ha.
I això també li ha donat una mica de vida.
Això, clar, m'hi vaig començar a acostumar més, perquè la Laia
ho vam fer les dues primeres temporades, ho vam fer junts,
però llavors ella és una mica més jove que jo, diguéssim,
llavors va començar a tenir criatures i tot això, i
necessitava treure coses d 'alliberar-se una mica de temps
i va deixar el projecte.
I al quedar-me jo sol també vaig, en algun cas, jugo més a
això, a portar convidats que també...
també funciona bé.
Llavors, res, se'n registren els programes a la rĂ dio, que
això és un fals directe, en veritat, vull dir que fem les
mĂşsiques en el moment, a no ser que no hi hagi un error molt
garrafal, doncs no es talla.
Menys feina en el moment d 'iniciĂł.
Exacte, sĂ, perquè al final Ă©s veritat que la rĂ dio Granollers,
doncs, molt amablement, diguĂ©ssim, va dir, sĂ, sĂ, veniu
aquĂ, feu...
Feu el podcast, però evidentment, i que ens posa l
'estudi i el tècnic.
I això ja val un imperi, perquè l'hora és que m'estalviat d
'Audacity, que mira com tot, però és molt més còmode.
Com ha evolucionat la recepció a nivell d'audiència?
Perquè és força interessant...
el que comentes, estar a Granollers i ser un podcast que
pots parlar de tot i pot arribar a tot el món, és força
interessant que el pĂşblic sigui local.
I per l'experiència no només pròpia, sinó també d'altres
podcasters que es concentren una miqueta més en local, estan
tenint mĂ©s èxit que si ho fas a lo grande, podrĂem dir.
SĂ, no ho sĂ©.
De veritat és un tema que sóc una mica... sóc una mica
passota.
Això ja em miro molt poc l 'audiència que té.
Però és veritat que quan m'ho miro, a vegades em sorprèn,
perquè penso, ostres, ja parlem de... en els millors dels casos
de, jo què sé, 150, 200 persones que han escoltat un
article.
Aixà que vaig veient que els programes per això, això que té
el podcast, que és una mica temporal...
I que quan tu mides i, ostres, aquell que vas penjar fa 3 anys
i que va tenir 50 descĂ rregues en el seu moment, doncs ara ja
va per 150.
Hòstia, ha anat fent, no?, poquet a poquet.
SĂ, de mica en mica s'omple la pia.
SĂ, exacte, sĂ, sĂ, fa il·lusiĂł.
I tant.
I sĂ que comença a passar que, sobretot, sĂ, a veure, en el meu
entorn mĂ©s proper de granollers, sĂ, gent que diu,
ai, he sentit aquell programa sobre això, que em va agradar,
que no sĂ© què, o sĂ.
No ho sé.
Tampoc és un tema, ja et dic, que hagi seguit molt.
No m'ho miro molt.
Jo m'ho passo bé fent-ho i penso, mira, si algú s'ho
escolta fantĂ stic i ja estĂ .
Però sĂ que algun cop que m'he matat a fer estadĂstiques m'he
endut alguna sorpresa positiva.
El que sà que és cert que fent un podcast local, que centres el
local, arriba millor a la gent perquè...
podrĂem dir que se sent mĂ©s identificat amb aquesta persona
que estĂ vivint en la mateixa ciutat que tu vius, que pas una
persona que estigui, per exemple, a Barcelona fent un
podcast genèric, per exemple.
Suposo que sĂ.
Jo també, la meva intenció és...
Tot i que parli a partir dels concerts que es fan a
Granollers, ja et dic, és no parlar d'una cosa molt local,
sinĂł que jo agafo l'excusa del concert i parlo d'una obra d'un
compositor alemany del segle XVII, i parlo d'allò.
I per tant, li pot interessar a qualsevol, en teoria, que li
interessi el tema.
Però sĂ, sĂ, suposo que sĂ, que Ă©s una mica com tu dius.
Ara només el que mancaria és posar publicitat, bueno,
publicitat, però promocionar, per exemple, no sé si ho feu a l
'actualitat, en els concerts de Granollers posar...
Ah, publicitat del podcast, sĂ, sĂ.
Des del teatre és veritat que també es creuen el projecte i
els recolzen, vull dir que no tenien els diners perquè això
pugui ser... És veritat que la subvenció... Mira, això també és
una cosa que no he acabat d 'entendre mai gaire.
La subvenciĂł de la Generalitat ens la van donar els dos primers
anys i els dos després ja no, perquè van dir no és prou
interessant.
Igual d'interessant que era abans, però jo què sé.
És igual, és igual.
Però llavors sà que el teatre...
diguem-ne que fa una petita aportaciĂł que jo sent com sĂłc,
també és veritat que a mi tot això m'ho passo molt bé, però
bueno, si sĂłc una persona que sempre estic pensant, sĂłc d
'aquella gent que comença coses i no n'acaba cap una mica,
llavors si tens... Ja s'endòs.
Si tens l'incentiu que mira, a final d'any tens un calaixet
allĂ , un regalet, doncs mira, ho vas mantenint i la cosa va
creixent i va durant i està bé, està bé.
SĂ, Ă©s a mĂ©s tambĂ© una motivaciĂł.
SĂ, com a mĂnim les hores que hi poses, oi?
No és una feina, no viure d 'això, òbviament, et dona mirar
per fer-te un capritxo de tant en tant.
A part del feedback que segurament enrebrà , sà que és
com nosaltres als podcasters diem que els comentaris o el
feedback dels oients sĂłn com la gasolina del podcaster.
Jo amb aquest tema sĂ que no en tinc gaires.
He de reconèixer que jo també el món xarxes socials i tot això
també em fa una mica de mandra.
Vull dir que també demana moltes hores tot això.
SĂ, no, i tant.
Demana un munt de feina.
És una cosa que sembla una tonteria i, bueno, hi ha una
professió, no?, que és com un gimanaixer.
I llavors sĂ que una mica vas posant quan treus un episodi
nou, però no ho alimento gaire.
I veig que, bueno, al principi m'intentava esforçar més, però
veia que realment m'havia de dedicar moltĂssim.
De fet, això sà que és una cosa que he anat intentant els últims
anys i ha seguit demanant la subvenciĂł pensant que si me la
donen serà per agafar algú que faci això.
Perquè l'altre m'és igual, ja vaig tirant.
Però pagaré algú perquè ho faci créixer una mica, perquè si no
tinc la sensaciĂł que Ă©s difĂcil.
SĂ, però de tota manera promocionar podcast en les
xarxes socials no és gaire efectiu.
No, oi?
No, no només t'ho dic per experiència pròpia, sinó per
molts podcasters que han fet també el mateix experiment,
inclĂşs de contractar serveis professionals.
I el podcasting, en altres coses sà que funciona, però en
el tema del podcasting pot ser que tinguis un nivell puntual,
però no és el que pot interessar un podcaster, que són
les subscripcions.
És a dir, la gent que subscriu al podcast,
i que quan tu et subscrius al podcast tant te fa si el
podcaster promociona el capĂtol segĂĽent o no perquè ja estĂ s
suscrit i el rebrĂ s automĂ ticament sense haver d
'anar a la web o el que sigui per això és una miqueta
complicat pel tema d'utilitzar les xarxes socials com a
promociĂł ja ho dic he fet proves jo personalment en
serveis de pagament
mirant estadĂstiques en diversos podcasts i no nomĂ©s jo, sinĂł
altra gent que conec en podcasts amb molts oients,
milers d'oients, intentant pujar el nĂşmero de subscriptors
i no ha funcionat.
No ha funcionat, aixà que ja quedes... Bueno, però està bé,
vol dir que... Una advertència ja.
No et gastis els diners.
Perfecte, doncs ja no ho provaré més.
No, no, ja ho havia deixat una mica per impossible, eh?
Perquè la sensació era aquesta, que realment... Té molt sentit,
això que dius.
SĂ, sĂ, sĂ.
Llavors, el que no tinc molt clar, perquè això tampoc ho tinc
molt ordenat, eh?
És el nombre de subscriptors que realment tinc.
Això també... Perquè... Bé, només jo primer el tenia penjat
a iVox, el podcast.
Però llavors van començar a posar-me anuncis i em vaig
enfadar i el vaig passar a Spreaker.
Ara el tinc a Spreaker.
Però llavors el tens linkat a tot arreu, a Spotify, a YouTube,
a tot això.
Exacte.
Que a mi m'hi resistia una mica al principi perquè com a oient
de podcast a mi m'agrada aquesta idea de... M'és igual on
tinguis el podcast.
Jo et tinc en el meu agregador i ja estĂ .
jo tinc el meu pocketcasts allĂ i quan algĂş va de meravella i
quan algĂş treu un capĂtol nou i em surt allĂ i no sĂ© on el penja
jo, m'és igual jo tinc allà l 'RSS i ja està , llavors jo
intentava promoure aquesta idea però clar, molta gent deia, és
que jo si no estĂ s a Spotify no ho escolto, jo si no estĂ s a
YouTube no d'això i bueno, caldo a YouTube per escoltar
podcast, a mi sà que no bueno, és que jo a YouTube el faig
servir poquĂssim però no ho entenc però si no Ă©s vĂdeo no,
no
Si és à udio, però bé, és igual.
Jo tampoc. Tampoc ho entenc, el tema de YouTube i el podcast.
SĂ, sĂ, però hi ha molta gent que posa YouTube com qui posa la
rĂ dio.
SĂ, sĂ.
I quines... Ja anem acabant.
Quines sĂłn les properes propostes que ens portarĂ s al
podcast?
El podcast, en principi... Mira, aquesta... De fet, farĂ
una mica un pas enrere, ara.
Bueno, enrere.
Aquesta temporada Ăşltima vaig fer un experiment.
per intentar-lo fer créixer una mica, que ha estat bé, ha estat
bé com a experiència, però m'ha donat molta feina.
Vull dir que jo sempre havia fet això, les primeres tres
temporades es feia un capĂtol cada vegada que hi havia un
concert.
Això sĂłn uns 10 capĂtols per temporada, 10-12.
amb una periodicitat variable, perquè potser hi ha un mes que
hi ha dos concerts i després hi ha dos mesos sense que n'hi hagi
cap.
Vull dir que això anava una mica segons.
Jo sempre trec l'episodi unes dues setmanes abans del concert
del qual parlo.
Això és una mica el que vam pactar amb el teatre, perquè
llavors ells el fan moure una mica per les seves xarxes i
aquestes coses.
I aquesta última temporada, des de la rà dio, de fet, perquè jo
feia el podcast i ja estĂ .
No se matia per rà dio ni res, només es penjava internet i
llestos.
A la rà dio em van dir, escolta, per què no?
Per què no busquem la manera que el teu podcast, a més a més,
també s'emeti per la programació de la rà dio?
Però llavors ha de tenir una regularitat, ha de tenir una
periodicitat i una durada fixa, perquè jo al principi feia
programes de 20 minuts i programes d'una hora, depèn del
que donés el tema.
I bĂ©, he fet una cosa, que sĂ, sĂ, eren uns programes d'uns 45
minuts cada 15 dies.
Però clar, m'he hagut d 'inventar.
he ampliat el rang d'actuaciĂł.
M'he basat no només en els concerts del teatre, sinó en
altres concerts que es fan per granollers, no només de
clà ssica, també alguna cosa de jazz, d'òpera, que es fan també
òperes, d'aquestes dels de Sabadell, que les porten per tot
Catalunya, o aquestes òperes que es projecten en cinema, que
també es projecten aquà al cinema de granollers.
BĂ©, he anat trobant altres temes musicals i relacionats amb
la temporada musical de la ciutat, però clar, he passat de
fer 10 programes a l'any a fer -ne gairebé 20.
I, bueno, és molta més feina, clar.
I sĂ, Ă©s xulo, eh?
I arribes amb gent i tot això.
Però crec que, bueno, crec no, he d'estar decidit i parlat que
tornaré al model anterior.
SĂ, sĂ.
Perquè, bueno, no puc assumir més coses.
SĂ, sĂ.
Doncs bé, ens has dit una miqueta on ens podem trobar,
però...
Si ens ho recordes una altra vegada, doncs t'estaré molt
agraĂŻt.
Mira, el podcast Som en el temps estĂ penjat a Spreaker i
llavors es pot escoltar a la majoria de plataformes.
De fet, tenim com una pà gina web, diguéssim, que ha estat
dins de la web del Teatre Auditòria de Granollers.
És teatreauditoriogranollers .cat.
Hi ha una secciĂł que es diu Viu la ClĂ ssica, crec, i hi ha
dintre...
hi ha un apartat de sons en el temps, on hi ha, de fet, allĂ
també estan tots els programes penjats i tots els enllaços per
subscriure's a la plataforma que us agradi més.
Però, bueno, subscriu-vos a la Reixa S, que Ă©s el que... SĂ,
això és un podcast.
Clar, clar, i tant.
I tant, i tant.
SĂ, sĂ, sĂ.
Perfecte.
Doncs moltĂssimes grĂ cies, Oriol.
Moltes grà cies a tu. Molt d 'èxit.
Que et vagi molt bé la propera temporada i ens escoltem.
Igualment.
Moltes grĂ cies.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fa no gaire fer un podcast significava passar hores
gravant, editant, retallant silencis, escrivint guions,
corregint errors, etcètera, etcètera.
I després encara més hores convertint tot això en contingut
compatible.
Però, de sobte, la intel·ligència artificial ha
entrat per la porta gran i ha capgirat completament la manera
de fer un podcast.
Ara podem transcriure un episodi en pocs segons, podem generar
clips per les xarxes socials de forma automĂ tica, netejar l
'à udio amb un clic i fins i tot fer parlar una veu que no és
real.
I tot això no és sense ficció, sinó és el present.
Repassem en quins processos creatius podem beneficiar-nos de
la intel·ligència artificial i com pot formar part del nostre
flux de treball.
Per on comencem?
Doncs, per la idea.
Tant si parlem del concepte general del podcast com d'un
capĂtol en concret, podem recĂłrrer a eines com ChatGPT,
DeepSeek, Cloud, Gemini o Mistral.
Totes elles sĂłn el que s 'anomena models de llenguatge
gran o LLM, Large Language Models.
entrenats amb enormes i enormes quantitats de text per generar
respostes, redactar textos, traduir, resumir o fins i tot
programar.
Aquestes eines ens poden ajudar a generar idees, a redactar
guions complerts o simplement corregir i millorar el que ja
hem escrit.
També cal destacar Perplexity.
una eina que combina un model de llenguatge, com els anteriors,
amb capacitats de cerca en temps real.
Això permet aprofundir en temes amb informació actualitzada i
contrastada, evitant, en certa manera, les conegudes
al·lucinacions dels LLM, aquell efecte que fa que la IA, la
intel·ligència artificial, s 'inventa dades o fets que
semblen reals però que no ho són.
D'acord.
Ja tenim el guió o les bases per començar a gravar el nostre
podcast.
Aquà també entra en joc la intel·ligència artificial.
Per exemple, podem fer servir veus sintètiques com les que
ofereixen Eleven Labs.
Hola.
Aquesta és una veu generada mitjançant Eleven Labs.
A més, també és possible clonar la teva pròpia veu.
O bé generar una veu artificial mitjançant d'un prom.
Fent la teva veu a la carta.
O Mic Monster.
Aquesta veu és d'amic Monster, un sistema no tan avançat com a
l'Avant Labs, però amb moltes possibilitats i un munt de veus
en diversos idiomes.
Això ens permet generar episodis sencers només afegint
el guió en format text, o bé crear segones veus, falques o
seccions amb altres tons i estils.
Si preferim gravar la nostra pròpia veu, la intel·ligència
artificial també ens pot ajudar.
Pot netejar el so...
eliminar sorolls de fons, ajustar volums i fer l'ediciĂł
molt més fà cil.
Algunes eines Ăştils per a aquestes tasques sĂłn Adobe
Podcast, Clean Voice i, de nou, Eleven Labs.
Un cop tenim l'à udio gravat i editat, podem anar un pas més
enllĂ .
Afegir mĂşsica.
I sĂ, tambĂ© es pot generar amb IA.
Plataformes com Suno, Audio i ara també Eleven Labs permeten
crear mĂşsica original i fins i tot generar efectes de so.
I no ens oblidem dels editors i plugins, que cada dia incorporen
més funcions basades en intel·ligència artificial.
Destaquem noms com Isotope RX, que ofereix eines molt potents
per restauraciĂł i millora d 'Ă udio.
però també n'hi ha dins de Logic Pro o DaVinci Resolve Studio,
que inclouen funcions molt Ăştils per a l'ediciĂł de so
aplicat al vĂdeo i al podcast.
Finalment, un cop tenim l'Ă udio acabat, podem generar
automĂ ticament la transcripciĂł de l'episodi.
Això ens obre la porta del podcasting 2.0, ja que podem
aprofitar aquesta transcripciĂł
per generar el tĂtol i la descripciĂł, crear continguts a
les xarxes socials, publicar articles al blog i molt més, tot
amb l'ajuda de les eines IA.
Com veiem, la intel·ligència artificial ens pot ajudar en
gairebé tots els processos de creació d'un podcast.
Ara bé, cal que decidim fins a quin punt volem utilitzar-la i
fins a quin punt volem que el procés segueixi sent manual.
Tot dependrĂ de les nostres necessitats, del tipus de
contingut i del grau d 'autenticitat que vulguem
transmetre.
I fins aquĂ el capĂtol d'avui.
Hem vist que la intel·ligència artificial no només és una moda
passatgera, sinĂł una eina potent que pot acompanyar-nos.
Si de fet, servim criteri.
en gairebé tot el procés de creació d'un podcast, des de la
idea inicial fins a la promociĂł final.
Ara bĂ©, la tecnologia Ă©s nomĂ©s part del camĂ.
El que realment connecta amb qui escolta és la mirada, la
veu, la intenciĂł, la passiĂł que hi posem.
I això, per molt que avanci la IA, encara és cosa nostra.
Moltes grĂ cies per escoltar aquest episodi d'EspaiPod.cat.
Si t'ha agradat, comparteix-lo, comenta i escriu-nos amb les
teves impressions.
Ens tornem a escoltar d'aquà a unes setmanes amb més històries,
més eines i més veus del món del podcasting en català .
Fins aviat i, com sempre, bon podcasting!