Hola, sóc en Dani i et dono la benvinguda a EspaiPod.cat, el

podcast dedicat al món del podcasting fet en català.

Avui entrenarem un tema que dona molta corda, la

intel·ligència artificial i el seu impacte en el món del

podcasting.

Estar canviant el món del so ens ajuda o ens substitueix?

I parlarem de quines eines basades en intel·ligència

artificial podem utilitzar per fer-nos la vida més fàcil en el

procés creatiu del podcasting.

Però abans tindrem entre nosaltres en Oriol Padró Sirera,

del podcast Sons en el temps, que rep l'esperit del llibre de

Carla Riera i reflexiona des de Granollers sobre la música

clàssica i la seva programació local.

Comencem!

Hola Oriol, què tal?

Com estàs?

Doncs molt bé, moltes gràcies, molt content d'estar aquí, de

parlar amb tu.

Gràcies a tu, molt content també de tenir-te aquí i que ens

expliquis una miqueta del teu podcast, una miqueta també del

que fas, de com va sortir el podcast, perquè el podcast es

diu Sons en el temps.

Sons en el temps, això mateix, sí, sí.

El nom del podcast...

diguem-ne que està agafat d'un llibre que de fet surt d'uns

materials educatius d'un músic i pedagog molt conegut a

Granollers que es deia Carles Riera, és un senyor que va morir

el 2009, bastant jove, amb uns 50 anys, i que havia sigut el

director del Conservatori de Granollers i una persona amb una

gran capacitat comunicativa i de fet és un pioner.

en la divulgació musical a casa nostra.

És una persona que als anys 80 ja feia coses que ara fa molta

gent, però que aleshores no feia ningú.

I ho feia d'una manera molt hàbil i molt entenedora i molt

propera.

I una mica la seva filosofia d 'acostar-se a la música una mica

sense complexes i sense massa manies tampoc, doncs...

Em va agradar, no?

I mira, buscant un nom del podcast, que era un podcast

sobre música clàssica, fet a Granollers, de la música que es

fa Granollers, doncs ja teníem el títol, que a més sona bé,

sons en el temps.

I com va néixer la idea?

Mira, això em va agafar en un moment que jo feia un canvi

professional, diguéssim, jo havia tingut durant 12 anys una

feina...

relacionada amb el món de la música.

Jo no sóc músic ni res d'això, però treballava en qüestions de

gestió, diguéssim, amb el món de la música i molt envoltat de

músics i m'agrada molt la música.

Però jo vaig deixar aquesta feina, finals del 2019.

I aleshores vaig estar una temporada treballant com a

autònom en el món dels arxius, que és on encara estic ara i

fins que, si no canvio d 'opinió, doncs hi seguiré

estant.

Però quan ets autònom, sempre estàs pensant a veure què més

puc fer, ves a saber si després d'aquest projecte que tinc ara

en tindré un altre.

Llavors sempre vas obrint finestres.

I una cosa que sempre m'havien dit, home, però tu faries molt

bé, no sé què, era això de la ràdio.

I vaig pensar, doncs mira, ara és el moment.

Llavors jo em vaig acostar al Teatre Auditori de Granollers

amb una idea que era, podríem fer un podcast parlant de la

temporada de concerts del teatre.

Aquí, diguem-ne, la idea era... Em copiava una miqueta d'un

programa que s'havia fet durant molts anys a Catalunya Música,

que es deia Guiat Orquestra, que a mi m'agradava molt, on

feien això amb l'Orquestra Sinfònica de Barcelona, amb l

'OBC.

A cada concert de l'OBC, abans del concert, sortien en Raymond

Colomer i en Víctor Soler explicant les obres que s'hi

sentirien i fent unes explicacions.

molt més interessants i plenes de les que soc capaç de fer jo,

però la idea era la mateixa.

Jo no em veia en cor de dir, posaré un podcast, doncs jo

parli de la música que a mi m 'agrada, perquè jo al final

penso que li importa, en canvi parlarem d'alguna cosa objectiu,

o partirem d'alguna cosa objectiu, que és la temporada de

concerts de Granollers, i després és igual no.

La idea no és que el podcast sigui un anunci del concert,

sinó que s'escoltarà aquesta obra, doncs parlem d'aquesta

obra o d'aquest compositor.

o d'aquest estil de música o del que sigui, del que ens

suggereixi allò que ens suggereixi l'obra, en parlem.

I vaig anar-los a veure i em van dir, està molt bé la idea,

ens agrada molt, però clar, jo hi anava com a una proposta

professional, vull dir, com a autònom.

Van dir, però no tenim diners, no et pagarem.

Clar, això, bueno, normal, no?

No van enganyar ningú, diguéssim.

No, no, i vaig dir, vaja, quin problema.

Però llavors, just aquell any, que és per això que era el 2021,

va sortir per primer cop aquesta línia de subvencions

de...

de la Generalitat, de podcasts en català.

El vam presentar.

Per començar el projecte, no ho feia jo sol, ho feia amb una

companya, la Laia Saperes, perquè també em sentia bastant

insegur, diguéssim, i vaig pensar, buscat algú amb qui

xerrar, i ella és músic, i algú que també et doni una mica la

part que em faltava.

I ens van donar la subvenció, i amb això vam poder engegar.

Llavors el teatre sí que va dir, bueno...

la miqueta que falta, si te la puc posar, i a partir d'aquí vam

començar.

La primera temporada la fèiem, la gravàvem nosaltres, a casa

dels meus sogres, de fet, que tenen com unes golfes, i vaig

comprar amb les subvencions, vam comprar uns micros, una

targeta de so, les quatre coses bàsiques, vam aprendre fent a l

'Audacity i aquestes coses, i el fèiem nosaltres.

I per la segona temporada, clar, se'm va acudir.

Bé, quan ho llegis a una ràdio municipal, vés a preguntar si et

deixen gravar allà.

I aquí també ens van dir que sí.

I des d'aleshores que ja ho enregistrem allà.

Molt bé.

I com adaptes els temes musicals per fer-los accessibles

a un públic no especialitzat sense perdre la profunditat dels

temes que tractes en el podcast?

Clar, això no sé si ho faig.

És una mica...

Jo intento fer el que a mi em sembla interessant.

Llavors, jo... Sí que hi ha molta gent que fa... Diguem-ne,

intentar... Ves que això és tot un tema, eh, en el món de la

clàssica?

Perquè hi ha aquesta cosa d 'apropar la clàssica a la gent

i, bueno, potser és també... O animar la gent a que s'apropi a

la clàssica, potser, no?

Més que fer que la clàssica sigui més divertida i més no sé

què, potser és de fer-li veure a la gent que no tot ha de ser

divertit i de colorins, tampoc.

No sé, no passa res.

O que potser...

T'has d'estar una estoneta fins que li trobis la diversió o el

que sigui.

Jo, més que... Jo intento... És a dir, jo tinc un... He tingut

sempre una mica de complexa, sobretot quan treballava molt

envoltat de músics, perquè això que deia, jo m'agradava la

música, però no tinc uns grans coneixements de música.

Des que vaig començar a fer el podcast he anat aprenent moltes

coses, però el meu objectiu sobretot era aprendre.

El que em feia il·lusió era aprendre i llegir i tot plegat.

Llavors el que...

El que jo volia reivindicar una mica també era la idea d'apropar

-te a l'obra musical amb qüestions no només musicals, és

a dir, relacionar-ho amb una lectura que has fet o no amb

qüestions tècniques musicals em refereixo.

A vegades diuen, mira, fixa-t 'hi que aquesta obra és molt

interessant perquè aquí l 'harmonia té no sé què i aquest

acord no sé quan... I millor és que jo això no, que quan m'ho

expliques ho entenc, però i segur que...

que és per això que ens sembla agradable aquesta música, però

és molt més intuïtiu.

En canvi, quan m'expliques que aquest motiu, aquest tema

musical, si t'hi fixes, s'ha repetit al llarg de la història,

o de manera molt semblant, en contextos per parlar d'aquesta

qüestió, per suggerir una idea, tot això ho pot entendre tothom.

Jo sempre dic que és com... Tu pots parlar de literatura,

parlant de literatura i explicant, mira, aquesta obra

parla d'això, s'assembla d 'aquell altre, d'aquell altre

autor, etcètera, etcètera.

o pots fer un anàlisi sintàctic del llibre.

Llavors hi ha una tendència en el món de la música a fer l

'anàlisi sintàctic.

I si no, llavors es va a l 'altre extrem a vegades.

Expliquem la vida del compositor.

A mi la vida del compositor em sembla molt interessant, però

aquesta obra per què és xula?

No, perquè ell quan era jove va fer no sé què.

Però l'obra en si què té?

Tampoc és tan important saber la vida del compositor.

És curiós, és interessant, pot servir, però què volia explicar

aquí aquesta persona?

Llavors, això és el que intento fer.

No sé si he respost la pregunta.

No, sí, sí, sí, perfectament.

Perfectament.

Ens podries explicar una mica el procés de producció tècnica

quan realitzes el podcast?

Clar, quan érem dos funcionàvem molt amb un guió on intentàvem

que el podcast fos una conversa una mica informal.

El que passa, clar, per fer això... Jo, de fet, jo li vaig

dir a la Laia, mira, a mi m 'agradaria fer...

Això, però amb música.

I el model que jo tenia era aquest podcast que es deia Les

Golfes, no sé si encara existeix, que el feien dues

periodistes, l'Anna Pazos i Júlia, que ja es parlen més d

'actualitat, que són amb molta frescor, però clar, per fer una

conversa que sembli espontània, en el cas d'aquelles noies jo

crec que ho era realment, has de tenir molts recursos i tenir

molt clar de què parles.

Van dir, bueno, intentarem fer això, però anem amb un guió per

si de cas.

I llavors treballàvem, sí, amb un document compartit i anar

pensant una mica a partir dels concerts que hi havia a la

temporada, doncs una mica això, quin tema podem tractar més

enllà d'aquesta obra concreta.

No ho sé, ara penso, per exemple, el primer que vam fer,

el repertori era música del classicisme, de Mozart, de

Haydn, molt...

com una de les sinfonies d 'aquestes més conegudes, ara no

recordo exactament quines peces eren, em diuen, doncs parlem d

'això, què és el cànon i per què hi ha unes obres que sonen

sempre i que són les que tothom coneix, i en canvi n'hi ha

milers i milers que són fantàstiques i no les coneix

ningú.

A partir d'aquí guionitzàvem una mica una conversa per tenir

un mínim, llavors sí que tot xerrant sempre et surt una idea

nova, etc.

Llavors el...

El procés tècnic de producció en aquell moment era això.

Preparàvem aquest guió, quedàvem, ho gravàvem tal qual

la conversa i després això ho feia jo amb l'Audacity, afegia

les músiques entre mig i aquestes coses.

Quan ja vam començar a fer-ho a la ràdio, sí que la música ja es

posava en el moment perquè teníem un tècnic, per tant, tot

era més fàcil.

I vam començar a incorporar en algun cas entrevistes, que això

també, a vegades és interessant.

Sí que evito molt, no m 'agrada...

Bé, no m'agrada.

Depèn del cas.

Però intento no fer-ho, a no ser que sigui molt justificat,

portar un dels músics del concert, portar el director

de... Perquè al final a Granollers, la temporada de

concerts és l'orquestra de Cambra de Granollers i els cors

de la Societat Coral Amics de l 'Unió.

Per tant, sempre són les mateixes persones, aquí

entrevistaries.

I al final, la persona que fa el concert, quan l'entrevistes,

el que vol és hablar de su libro, diguéssim, que és normal

i està bé, però clar, nosaltres volem...

No, avui parlem d'aquest compositor, si tenim algú que en

sap molt o parlem d'un instrument, portem una persona

que toqui aquest instrument.

encara que no actuin al concert, però llavors parlem de l

'instrument i de quin repertori hi ha.

I això també li ha donat una mica de vida.

Això, clar, m'hi vaig començar a acostumar més, perquè la Laia

ho vam fer les dues primeres temporades, ho vam fer junts,

però llavors ella és una mica més jove que jo, diguéssim,

llavors va començar a tenir criatures i tot això, i

necessitava treure coses d 'alliberar-se una mica de temps

i va deixar el projecte.

I al quedar-me jo sol també vaig, en algun cas, jugo més a

això, a portar convidats que també...

també funciona bé.

Llavors, res, se'n registren els programes a la ràdio, que

això és un fals directe, en veritat, vull dir que fem les

músiques en el moment, a no ser que no hi hagi un error molt

garrafal, doncs no es talla.

Menys feina en el moment d 'inició.

Exacte, sí, perquè al final és veritat que la ràdio Granollers,

doncs, molt amablement, diguéssim, va dir, sí, sí, veniu

aquí, feu...

Feu el podcast, però evidentment, i que ens posa l

'estudi i el tècnic.

I això ja val un imperi, perquè l'hora és que m'estalviat d

'Audacity, que mira com tot, però és molt més còmode.

Com ha evolucionat la recepció a nivell d'audiència?

Perquè és força interessant...

el que comentes, estar a Granollers i ser un podcast que

pots parlar de tot i pot arribar a tot el món, és força

interessant que el públic sigui local.

I per l'experiència no només pròpia, sinó també d'altres

podcasters que es concentren una miqueta més en local, estan

tenint més èxit que si ho fas a lo grande, podríem dir.

Sí, no ho sé.

De veritat és un tema que sóc una mica... sóc una mica

passota.

Això ja em miro molt poc l 'audiència que té.

Però és veritat que quan m'ho miro, a vegades em sorprèn,

perquè penso, ostres, ja parlem de... en els millors dels casos

de, jo què sé, 150, 200 persones que han escoltat un

article.

Així que vaig veient que els programes per això, això que té

el podcast, que és una mica temporal...

I que quan tu mides i, ostres, aquell que vas penjar fa 3 anys

i que va tenir 50 descàrregues en el seu moment, doncs ara ja

va per 150.

Hòstia, ha anat fent, no?, poquet a poquet.

Sí, de mica en mica s'omple la pia.

Sí, exacte, sí, sí, fa il·lusió.

I tant.

I sí que comença a passar que, sobretot, sí, a veure, en el meu

entorn més proper de granollers, sí, gent que diu,

ai, he sentit aquell programa sobre això, que em va agradar,

que no sé què, o sí.

No ho sé.

Tampoc és un tema, ja et dic, que hagi seguit molt.

No m'ho miro molt.

Jo m'ho passo bé fent-ho i penso, mira, si algú s'ho

escolta fantàstic i ja està.

Però sí que algun cop que m'he matat a fer estadístiques m'he

endut alguna sorpresa positiva.

El que sí que és cert que fent un podcast local, que centres el

local, arriba millor a la gent perquè...

podríem dir que se sent més identificat amb aquesta persona

que està vivint en la mateixa ciutat que tu vius, que pas una

persona que estigui, per exemple, a Barcelona fent un

podcast genèric, per exemple.

Suposo que sí.

Jo també, la meva intenció és...

Tot i que parli a partir dels concerts que es fan a

Granollers, ja et dic, és no parlar d'una cosa molt local,

sinó que jo agafo l'excusa del concert i parlo d'una obra d'un

compositor alemany del segle XVII, i parlo d'allò.

I per tant, li pot interessar a qualsevol, en teoria, que li

interessi el tema.

Però sí, sí, suposo que sí, que és una mica com tu dius.

Ara només el que mancaria és posar publicitat, bueno,

publicitat, però promocionar, per exemple, no sé si ho feu a l

'actualitat, en els concerts de Granollers posar...

Ah, publicitat del podcast, sí, sí.

Des del teatre és veritat que també es creuen el projecte i

els recolzen, vull dir que no tenien els diners perquè això

pugui ser... És veritat que la subvenció... Mira, això també és

una cosa que no he acabat d 'entendre mai gaire.

La subvenció de la Generalitat ens la van donar els dos primers

anys i els dos després ja no, perquè van dir no és prou

interessant.

Igual d'interessant que era abans, però jo què sé.

És igual, és igual.

Però llavors sí que el teatre...

diguem-ne que fa una petita aportació que jo sent com sóc,

també és veritat que a mi tot això m'ho passo molt bé, però

bueno, si sóc una persona que sempre estic pensant, sóc d

'aquella gent que comença coses i no n'acaba cap una mica,

llavors si tens... Ja s'endòs.

Si tens l'incentiu que mira, a final d'any tens un calaixet

allà, un regalet, doncs mira, ho vas mantenint i la cosa va

creixent i va durant i està bé, està bé.

Sí, és a més també una motivació.

Sí, com a mínim les hores que hi poses, oi?

No és una feina, no viure d 'això, òbviament, et dona mirar

per fer-te un capritxo de tant en tant.

A part del feedback que segurament enrebrà, sí que és

com nosaltres als podcasters diem que els comentaris o el

feedback dels oients són com la gasolina del podcaster.

Jo amb aquest tema sí que no en tinc gaires.

He de reconèixer que jo també el món xarxes socials i tot això

també em fa una mica de mandra.

Vull dir que també demana moltes hores tot això.

Sí, no, i tant.

Demana un munt de feina.

És una cosa que sembla una tonteria i, bueno, hi ha una

professió, no?, que és com un gimanaixer.

I llavors sí que una mica vas posant quan treus un episodi

nou, però no ho alimento gaire.

I veig que, bueno, al principi m'intentava esforçar més, però

veia que realment m'havia de dedicar moltíssim.

De fet, això sí que és una cosa que he anat intentant els últims

anys i ha seguit demanant la subvenció pensant que si me la

donen serà per agafar algú que faci això.

Perquè l'altre m'és igual, ja vaig tirant.

Però pagaré algú perquè ho faci créixer una mica, perquè si no

tinc la sensació que és difícil.

Sí, però de tota manera promocionar podcast en les

xarxes socials no és gaire efectiu.

No, oi?

No, no només t'ho dic per experiència pròpia, sinó per

molts podcasters que han fet també el mateix experiment,

inclús de contractar serveis professionals.

I el podcasting, en altres coses sí que funciona, però en

el tema del podcasting pot ser que tinguis un nivell puntual,

però no és el que pot interessar un podcaster, que són

les subscripcions.

És a dir, la gent que subscriu al podcast,

i que quan tu et subscrius al podcast tant te fa si el

podcaster promociona el capítol següent o no perquè ja estàs

suscrit i el rebràs automàticament sense haver d

'anar a la web o el que sigui per això és una miqueta

complicat pel tema d'utilitzar les xarxes socials com a

promoció ja ho dic he fet proves jo personalment en

serveis de pagament

mirant estadístiques en diversos podcasts i no només jo, sinó

altra gent que conec en podcasts amb molts oients,

milers d'oients, intentant pujar el número de subscriptors

i no ha funcionat.

No ha funcionat, així que ja quedes... Bueno, però està bé,

vol dir que... Una advertència ja.

No et gastis els diners.

Perfecte, doncs ja no ho provaré més.

No, no, ja ho havia deixat una mica per impossible, eh?

Perquè la sensació era aquesta, que realment... Té molt sentit,

això que dius.

Sí, sí, sí.

Llavors, el que no tinc molt clar, perquè això tampoc ho tinc

molt ordenat, eh?

És el nombre de subscriptors que realment tinc.

Això també... Perquè... Bé, només jo primer el tenia penjat

a iVox, el podcast.

Però llavors van començar a posar-me anuncis i em vaig

enfadar i el vaig passar a Spreaker.

Ara el tinc a Spreaker.

Però llavors el tens linkat a tot arreu, a Spotify, a YouTube,

a tot això.

Exacte.

Que a mi m'hi resistia una mica al principi perquè com a oient

de podcast a mi m'agrada aquesta idea de... M'és igual on

tinguis el podcast.

Jo et tinc en el meu agregador i ja està.

jo tinc el meu pocketcasts allà i quan algú va de meravella i

quan algú treu un capítol nou i em surt allà i no sé on el penja

jo, m'és igual jo tinc allà l 'RSS i ja està, llavors jo

intentava promoure aquesta idea però clar, molta gent deia, és

que jo si no estàs a Spotify no ho escolto, jo si no estàs a

YouTube no d'això i bueno, caldo a YouTube per escoltar

podcast, a mi sí que no bueno, és que jo a YouTube el faig

servir poquíssim però no ho entenc però si no és vídeo no,

no

Si és àudio, però bé, és igual.

Jo tampoc. Tampoc ho entenc, el tema de YouTube i el podcast.

Sí, sí, però hi ha molta gent que posa YouTube com qui posa la

ràdio.

Sí, sí.

I quines... Ja anem acabant.

Quines són les properes propostes que ens portaràs al

podcast?

El podcast, en principi... Mira, aquesta... De fet, farà

una mica un pas enrere, ara.

Bueno, enrere.

Aquesta temporada última vaig fer un experiment.

per intentar-lo fer créixer una mica, que ha estat bé, ha estat

bé com a experiència, però m'ha donat molta feina.

Vull dir que jo sempre havia fet això, les primeres tres

temporades es feia un capítol cada vegada que hi havia un

concert.

Això són uns 10 capítols per temporada, 10-12.

amb una periodicitat variable, perquè potser hi ha un mes que

hi ha dos concerts i després hi ha dos mesos sense que n'hi hagi

cap.

Vull dir que això anava una mica segons.

Jo sempre trec l'episodi unes dues setmanes abans del concert

del qual parlo.

Això és una mica el que vam pactar amb el teatre, perquè

llavors ells el fan moure una mica per les seves xarxes i

aquestes coses.

I aquesta última temporada, des de la ràdio, de fet, perquè jo

feia el podcast i ja està.

No se matia per ràdio ni res, només es penjava internet i

llestos.

A la ràdio em van dir, escolta, per què no?

Per què no busquem la manera que el teu podcast, a més a més,

també s'emeti per la programació de la ràdio?

Però llavors ha de tenir una regularitat, ha de tenir una

periodicitat i una durada fixa, perquè jo al principi feia

programes de 20 minuts i programes d'una hora, depèn del

que donés el tema.

I bé, he fet una cosa, que sí, sí, eren uns programes d'uns 45

minuts cada 15 dies.

Però clar, m'he hagut d 'inventar.

he ampliat el rang d'actuació.

M'he basat no només en els concerts del teatre, sinó en

altres concerts que es fan per granollers, no només de

clàssica, també alguna cosa de jazz, d'òpera, que es fan també

òperes, d'aquestes dels de Sabadell, que les porten per tot

Catalunya, o aquestes òperes que es projecten en cinema, que

també es projecten aquí al cinema de granollers.

Bé, he anat trobant altres temes musicals i relacionats amb

la temporada musical de la ciutat, però clar, he passat de

fer 10 programes a l'any a fer -ne gairebé 20.

I, bueno, és molta més feina, clar.

I sí, és xulo, eh?

I arribes amb gent i tot això.

Però crec que, bueno, crec no, he d'estar decidit i parlat que

tornaré al model anterior.

Sí, sí.

Perquè, bueno, no puc assumir més coses.

Sí, sí.

Doncs bé, ens has dit una miqueta on ens podem trobar,

però...

Si ens ho recordes una altra vegada, doncs t'estaré molt

agraït.

Mira, el podcast Som en el temps està penjat a Spreaker i

llavors es pot escoltar a la majoria de plataformes.

De fet, tenim com una pàgina web, diguéssim, que ha estat

dins de la web del Teatre Auditòria de Granollers.

És teatreauditoriogranollers .cat.

Hi ha una secció que es diu Viu la Clàssica, crec, i hi ha

dintre...

hi ha un apartat de sons en el temps, on hi ha, de fet, allà

també estan tots els programes penjats i tots els enllaços per

subscriure's a la plataforma que us agradi més.

Però, bueno, subscriu-vos a la Reixa S, que és el que... Sí,

això és un podcast.

Clar, clar, i tant.

I tant, i tant.

Sí, sí, sí.

Perfecte.

Doncs moltíssimes gràcies, Oriol.

Moltes gràcies a tu. Molt d 'èxit.

Que et vagi molt bé la propera temporada i ens escoltem.

Igualment.

Moltes gràcies.

Fins aviat.

Fins aviat.

Fa no gaire fer un podcast significava passar hores

gravant, editant, retallant silencis, escrivint guions,

corregint errors, etcètera, etcètera.

I després encara més hores convertint tot això en contingut

compatible.

Però, de sobte, la intel·ligència artificial ha

entrat per la porta gran i ha capgirat completament la manera

de fer un podcast.

Ara podem transcriure un episodi en pocs segons, podem generar

clips per les xarxes socials de forma automàtica, netejar l

'àudio amb un clic i fins i tot fer parlar una veu que no és

real.

I tot això no és sense ficció, sinó és el present.

Repassem en quins processos creatius podem beneficiar-nos de

la intel·ligència artificial i com pot formar part del nostre

flux de treball.

Per on comencem?

Doncs, per la idea.

Tant si parlem del concepte general del podcast com d'un

capítol en concret, podem recórrer a eines com ChatGPT,

DeepSeek, Cloud, Gemini o Mistral.

Totes elles són el que s 'anomena models de llenguatge

gran o LLM, Large Language Models.

entrenats amb enormes i enormes quantitats de text per generar

respostes, redactar textos, traduir, resumir o fins i tot

programar.

Aquestes eines ens poden ajudar a generar idees, a redactar

guions complerts o simplement corregir i millorar el que ja

hem escrit.

També cal destacar Perplexity.

una eina que combina un model de llenguatge, com els anteriors,

amb capacitats de cerca en temps real.

Això permet aprofundir en temes amb informació actualitzada i

contrastada, evitant, en certa manera, les conegudes

al·lucinacions dels LLM, aquell efecte que fa que la IA, la

intel·ligència artificial, s 'inventa dades o fets que

semblen reals però que no ho són.

D'acord.

Ja tenim el guió o les bases per començar a gravar el nostre

podcast.

Aquí també entra en joc la intel·ligència artificial.

Per exemple, podem fer servir veus sintètiques com les que

ofereixen Eleven Labs.

Hola.

Aquesta és una veu generada mitjançant Eleven Labs.

A més, també és possible clonar la teva pròpia veu.

O bé generar una veu artificial mitjançant d'un prom.

Fent la teva veu a la carta.

O Mic Monster.

Aquesta veu és d'amic Monster, un sistema no tan avançat com a

l'Avant Labs, però amb moltes possibilitats i un munt de veus

en diversos idiomes.

Això ens permet generar episodis sencers només afegint

el guió en format text, o bé crear segones veus, falques o

seccions amb altres tons i estils.

Si preferim gravar la nostra pròpia veu, la intel·ligència

artificial també ens pot ajudar.

Pot netejar el so...

eliminar sorolls de fons, ajustar volums i fer l'edició

molt més fàcil.

Algunes eines útils per a aquestes tasques són Adobe

Podcast, Clean Voice i, de nou, Eleven Labs.

Un cop tenim l'àudio gravat i editat, podem anar un pas més

enllà.

Afegir música.

I sí, també es pot generar amb IA.

Plataformes com Suno, Audio i ara també Eleven Labs permeten

crear música original i fins i tot generar efectes de so.

I no ens oblidem dels editors i plugins, que cada dia incorporen

més funcions basades en intel·ligència artificial.

Destaquem noms com Isotope RX, que ofereix eines molt potents

per restauració i millora d 'àudio.

però també n'hi ha dins de Logic Pro o DaVinci Resolve Studio,

que inclouen funcions molt útils per a l'edició de so

aplicat al vídeo i al podcast.

Finalment, un cop tenim l'àudio acabat, podem generar

automàticament la transcripció de l'episodi.

Això ens obre la porta del podcasting 2.0, ja que podem

aprofitar aquesta transcripció

per generar el títol i la descripció, crear continguts a

les xarxes socials, publicar articles al blog i molt més, tot

amb l'ajuda de les eines IA.

Com veiem, la intel·ligència artificial ens pot ajudar en

gairebé tots els processos de creació d'un podcast.

Ara bé, cal que decidim fins a quin punt volem utilitzar-la i

fins a quin punt volem que el procés segueixi sent manual.

Tot dependrà de les nostres necessitats, del tipus de

contingut i del grau d 'autenticitat que vulguem

transmetre.

I fins aquí el capítol d'avui.

Hem vist que la intel·ligència artificial no només és una moda

passatgera, sinó una eina potent que pot acompanyar-nos.

Si de fet, servim criteri.

en gairebé tot el procés de creació d'un podcast, des de la

idea inicial fins a la promoció final.

Ara bé, la tecnologia és només part del camí.

El que realment connecta amb qui escolta és la mirada, la

veu, la intenció, la passió que hi posem.

I això, per molt que avanci la IA, encara és cosa nostra.

Moltes gràcies per escoltar aquest episodi d'EspaiPod.cat.

Si t'ha agradat, comparteix-lo, comenta i escriu-nos amb les

teves impressions.

Ens tornem a escoltar d'aquí a unes setmanes amb més històries,

més eines i més veus del món del podcasting en català.

Fins aviat i, com sempre, bon podcasting!