De l’underground a la cultura digital: els orígens del podcasting

Hola, et dono la benvinguda a EspaiPod.cat, el teu espai

dedicat al món del podcasting en català.

Soc en Daniel Aragay, director i locutor d'aquest projecte, i

estic molt content que m 'acompanyis en aquest viatge.

EspaiPod.cat és un podcast quince anal que té com objectiu

explorar la història i l 'evolució del podcasting com a

part de la cultura digital i com a expressió artística.

En cada episodi analitzarem el paper del podcast en la cultura

contemporània, entrevistarem pioners i creadors i descobrirem

les innovacions tecnològiques i sonores que marquen aquest

mitjà.

Aquest projecte n'és de la meva passió pel podcasting. L'òtic al

programa de ràdio, Territori Mac, va ser el primer podcast en

català.

No va ser fins el 14 de febrer de 2005 que vaig tenir l'honor

de crear el primer podcast en català creat no com a programa

de ràdio, sinó com a podcast independent.

I des de llavors he estat involucrat en la producció de

continguts audiovisuals, especialitzant-me en podcasting

i cultura digital.

Amb EspaiPod.cat vull compartir aquesta experiència i oferir-te

una mirada profunda i reflexiva sobre aquest mitjà apassionant.

En llarg dels episodis comptarem amb la participació de figures

destacades del món del podcasting en català.

Per exemple, en aquest primer episodi tindrem com a convidat

en Tomàs Manzanades, confundador de Mossega la Poma,

un dels podcasts en català més veterans.

Amb ell parlarem sobre els inicis del podcasting a casa

nostra, els reptes que ha fundat i la seva visió sobre el

futur d'aquest mitjà.

A més, en futurs episodis ens acompanyaran altres referents

del sector que compartiran les seves experiències i

coneixements,

oferint-te una perspectiva completa i enriquidona del

panorama del podcasting en català.

Espero que godeixis d'aquest viatge tant com jo i que cada

episodi d'espaipod.cat sigui una font d'inspiració i

aprenentatge per a tot.

Avui tenim entre nosaltres en Tomàs Manzanades, confundador

del podcast Mossega la Poma,

un dels referents del podcasting tecnològic en català.

Hola, Tomàs. Com estàs?

Molt bé. Molt content d'estar aquí fent una mica d'obre

llaunes amb Dani.

Molt content que m'hagis convidat, de veritat, em fa

molta il·lusió.

I tinc moltes ganes de que Tiri endavant el projecte.

Sé que el comences amb ganes i que ets una persona insistent, o

sigui que és molt content que haguessis pensat en mi.

Doncs sí, he pensat en tu i he pensat en Mossega la Poma,

que sou un dels podcasts referents del podcasting en

català, perquè veu començar l 'any 2007, si no m'equivoco.

Sí, vam començar el 2007. És curiós, perquè com al podcast en

aquell moment...

Em va dir que no hi havia cap altra pretensió d'explicar les

blogs,

perquè era just prèvi a l 'explosió massiva de les noves

xarxes socials.

I el blog va néixer perquè jo era usuari de Windows i em vaig

passar a Mac.

I vaig dir, això és una oportunitat per explicar la meva

experiència.

No tenia cap altra pretensió d 'explicar la meva experiència

com a Switcher o com a migrant d 'un sistema a un altre.

I en català, perquè en català no hi havia cap material que

expliqués res dels Macs.

En cara de Switch, començava l 'iPhone i no hi havia iOS.

Hi havia una petita comunitat de gent que estava treballant amb l

'iPhone,

en català i els Macs, i en Torra Apple, i així va començar.

La gràcia és que, com jo volia fer audio,

i jo ja coneixia una mica algun podcast, molt poc, perquè en

aquell moment hi havia pocs,

vaig dir, ostres, i a més necessitava un blog per crear l

'RSS.

Vaig dir, ostres, potser en paral·lel de començar el blog,

comencem el podcast, i van començar, doncs no sé,

va ser dues entrades i la tercera ja va ser d'audio.

I ara m'estic enrallant molt, no?

No, no, no, com anirem.

Vaig començar sol, amb el GarageBank, fent com una ràdio d

'estudi,

saps, amb les falquetes, amb els sons de fons, era molt poc

podcast actual.

Era més, no sé, com un programa de ràdio cur empaquetat.

Era horrorós, terrible.

L'audio fatal, els micros no anaven, la meva veu no tenia...

Tot malament, tot malament.

I al cap de dos episodis, que encara es conserva, hi ha gent

que els té,

perquè jo els he intentat esborrar i no he tingut èxit,

al cap de dos episodis va aparèixer el Marc, el Marc Alié,

que és el meu alter ego, ja parlaré d'ell,

després quan parlem de col·laboradors i gent.

Episodi 2, eh? I va dir, és horrorós,

perquè sí, està molt bé, però és horrorós el resultat, tio.

A més, hem de fer-ho entre dos.

I jo t'ajudo, va, que estic a l 'OPC,

i si vols venir a l'OPC i gravem a l'OPC

i a la Universitat Politécnica de Catalunya,

ell en aquell moment era professor.

I res, així va a començar.

Hi ha moltes històries, eh?,

però tu fent-ho ràpid així va començar el podcast.

Qui formeu part del equip de Mossega La Poma?

Bastanta gent, inclòsos els ullens,

que tant en tant, quan no tenim temes o tenim algun tema

específic,

com sabem que algun ullena s 'espera, l'atraquem i el portem

al podcast.

A veure, bàsicament és en Marc i jo,

que som els que estem al peu de Canó,

sempre ha hagut durant tota la trajectòria des del 2007

el que a nosaltres hem anomenat un becari,

però que els becaris s'han fet grans,

han tingut parella, han tingut fills,

ja són gairebé avis, no?

Tant no, però aleshores alguna d 'aquestes persones

que han anat passant continuen col·laborant de tant en tant,

i després tenim gent que hem conegut,

que han començat com ullens, o que han sigut companys de feina,

que s'han apuntat, sempre hi ha gent.

Mira, aquest últim episodi tenia un alumne del Marc,

que amb els anys va ser el meu jefe de l'empresa

on vaig treballar abans d'en treballo ara,

i va ser conegut, va muntar una empresa bastant interessant

d'informàtica a Catalunya, i va estar en l'últim episodi.

I el Michel Àngel, que ha estat la persona

que durant els últims 4 o 5 anys o 6,

va entrar com a becari, però que s'ha convertit en un

col·laborador més.

I hi ha gent, i a més tenim molts contactes,

hi ha gent que va passant de tant en tant,

sobretot gent que ho han sigut ullens,

o han participat en algun moment, o han tingut relació amb

nosaltres,

i quan els truques o els dius, avui vine, no sé què.

Com és una tertúlia molt oberta i distesa i poc guionada,

qualsevol entre i parla, és una mica aquesta idea.

Com va ser el procés de creació del podcast,

tenint en compte que als inicis,

que quasi bé ningú coneixia el que era el podcast,

com us veu donar a conèixer, a través del blog?

Durant bastant temps vam començar en el blog.

Clar, era una època molt diferent a l'actual, molt

diferent.

Les ràdios, per exemple, no tenien ni idea

de què eren les ràdios convencionals,

no tenien ni idea de què eren els podcasts.

I, aleshores, com estàvem amb un entorn bastant acutat,

que era el món del Mac, sobretot el món del Mac, el món d'Apple,

i col·laboràvem amb altres persones que també tenien,

sobretot amb Miquel Laboria, que va ser una persona

que va fer Jailbreak de l 'iPhone,

i va fer la primera traducció en català de l'iPhone,

i li va enviar a Apple, i es va fer una campanya,

perquè a l'iPhone no tenia català a les hores.

I, a més, es va posar en contacte amb la Generalitat,

perquè no fos una iniciativa només d'un penjat.

Vam crear com un grup de...

aquí no, en aquell moment, la competència no existia.

A més, nosaltres tampoc pensàvem

que un altre podcast en català, encara que parles del mateix,

fos competència, era una mica que es podia ajudar,

igual nosaltres, vam fer molta pinya,

i això va començar a crear la petita comunitat inicial.

Amb el cap del temps, quan ja ens vam consolidar

a parlar d'aquests temes,

vam començar a contactar amb nosaltres ràdios locals de

Catalunya.

Ràdio Arenys, Ràdio Tordera, ràdio no sé què,

i ens deien que podem penjar el podcast.

Dic, home, sí, clar,

quan més pengeu més ens donareu a conèixer.

I aquesta roda ens va fer anar a l'associació de ràdios,

el que era i és la xarxa de ràdios de Catalunya.

Catalunya es divideix amb dos grats,

diguéssim, agrupacions de ràdios locals,

i una d'elles, la més gran, ens va contactar

i vam estar col·laborant amb ells.

No vam arribar amb un acord final, però vam estar

col·laborant.

Això per una banda.

Per l'altra, érem amics de la gent que feia un programa a

Catalunya Ràdio

que es deia Generació Digital.

Conèixíem la gent que els portava,

i de tant en tant ens convidaven a l'estudi,

que de fet nosaltres no sabíem el que era un guió

i el vam robar de la cabina de control de Catalunya Ràdio,

els estudis que tenen a la Diagonal.

Per dir, Marc, fixa'n el que fa aquesta gent,

hauríem de fer alguna cosa civil.

I jo crec que això també ens va catapultar.

Vaig sortir ara a Vanguardia en alguns articles

que parlaven de coses.

I això ens va ajudar a tenir la primera consolidació.

Passa formar part de Camp Pusmac?

No, conec que era Camp Pusmac,

però no vaig formar part de Camp Pusmac.

Jo sí que vaig formar part del grup,

i una vegada a l'any ens reuníem,

i recordo que hi havia una espècie d'apartament

que s'encarregava això de pressionar a Apple

perquè fes el seu sistema operatiu en català.

No només l'iPhone, sinó el sistema operatiu en general.

Jo crec que el Miquel Laboria,

si tenia un altre bloc, el bloc d'Apple en català,

que vam néixer més o menys simultàniament.

Jo crec que el seu bloc és anterior al de Mossegar la Poma.

Ell va fer el que va fer més força.

Nosaltres es dedicàvem a difondre.

Jo vaig estar treballant a fer petites cosetes amb mac,

de traducció de programes,

de traducció d'algunes utilitats,

de posar la bandereta catalana en lloc de la bandereta

espanyola

que sortia amb el tipus de teclat

i la d'Andorra que tampoc existia,

i la de l'oxitar.

Recordo que aquella entrada,

on jo posava els iconos de les banderetes,

i explicava com substituir-ho,

va ser dels més descarregats

de tota la història de Mossegar la Poma.

De què parleu a Mossegar la Poma?

De lo que ens ve de gust.

Bàsicament d'això.

A veure, nosaltres vam començar molts entrats en mac i apel.

I això va anar al temps.

Des del 17 d'ara són molts anys.

I no sé dir-te quant, perquè no va ser una cosa premeditada.

Va haver-hi un moment que nosaltres vam...

Continuàvem parlant de apel i de mac,

perquè enteníem que era una referència,

sobretot al principi, abans de la gran explosió.

Després vam continuar parlant de tecnologia,

perquè és el nostre àmbit natural,

el Marc és professor de la Facultat Informàtica.

A més, ell és expert en sostenibilitat informàtica,

i la història de la informàtica.

I jo sempre he treballat amb empreses informàtiques.

Hem estat...

Quan encara ningú coneixia el tema de clau,

parlàvem de moltes...

La tecnologia sempre ha sigut un substracte,

que sempre ha presentat de fet

molta gent de departaments informàtiques,

de moltes empreses de Catalunya,

la gent que escoltava Mossegar la Poma.

Hem anat variant,

hem anat del món d'apel, incluint temes d'informàtica,

però a la Facultat Informàtica hi ha gent

que fa moltes altres coses.

Per exemple, el José Cabrez, professor de macroeconomia.

I l'hem portat moltes vegades,

i en aquell moment no parlàvem tant d'informàtica,

ni de tecnologia, parlàvem d 'economia.

O en Barceló.

En Barceló va ser...

i que va ser catedràtic de l 'UPC,

va ser la persona que va portar la ciència ficció a Catalunya,

i que va portar els principals autors americans a la ciència

ficció,

i venia subint a Mossegar la Poma.

Hem sigut molt poporris.

Últimament hem estat parlant molt d'intel·ligència

artificial,

perquè l'equip de gent que està vinculat a Mossegar la Poma

treballa amb desenvolupament de ies,

i a les hores el Marc parla molt d'aquest tema,

i sempre ens ha preocupat.

I últimament estem parlant de la fi del món,

perquè pensem que tots s 'envenorris,

i hem estat parlant de la fi del món.

L'últim episodi sabrà robòtica, si no estic equivocat.

Sí. Fixa't que té una eixetot.

Tots els temes estan com linkats amb el tema tecnològic.

De fet, si no hagués aparegut tram a fer el tonto

a les últims tres o quatre setmanes,

era un tema que teníem en el guió de fa temps,

i hem estat parlant de robòtiques.

Has escrit una miqueta l 'evolució del podcast de

Mossegar la Poma.

L'audiència també ha evolucionat?

Sí que ha evolucionat...

Nosaltres hem evolucionat una mica també amb l'audiència,

perquè els nostres punts d 'interès també eren els punts d

'interès de l'audiència,

perquè de seguida vam tenir una comunitat al darrere.

És molt sorprenent que, després de gairebé...

quan porten 17, 18 anys, de 27, farà 20 anys,

tenim guions de la primera temporada.

I no un ni dos, no, molts.

Al final sense pretendre'l,

hem intentat trobar allò que l 'audiència també l'interessava.

És veritat que s'ha anat incorporant gent nova.

A mi m'ha passat molt, perquè jo estava amb una empresa de

serveis informàtics

i anava a veure clients.

No només de Catalunya i de fora de Catalunya,

però a Catalunya m'ha passat moltes vegades

d'anar a una empresa tarragona, entrar per la porta,

seurem i venir el que anava, el que jo li anava a vendre algú,

i dir-me, hola, hola, Tomàs.

Li pots dir que t'he escoltat.

Venia avui a treballar escoltant en el podcast,

i no m'ha passat ni un ni dos, m 'ha passat moltes vegades.

Moltes, és curiosíssim.

Ja em sembla l'idea,

si ets ullent ja podem fer negocis.

A veure si...

Sí, sí, ja estic 18 anys, segurament hi haurà algun ullent

que va ser concebit després de la creació de Mosega, la Poma.

Bueno, la nostra audiència té la nostra edat,

el contingut, la forma d 'expressar-nos, la duració, la

durada,

la edat del programa, el tipus, la forma,

els missatges llargs i no curs.

Ens ayunyen una mica de les generacions més joves,

que busquen la immediatesa en la comunicació,

que és normal, eh?

Per tant, nosaltres fem allò que ens agrada fer,

i la gent que ens escolta li agrada com ho fem,

perquè suposo que són de la mateixa acorda,

i això sí que és veritat que ens tanca

amb un tipus de persones d'una certa edat,

majoritàriament homes, tenim noies,

que escolta Mosega, la Poma,

però és un entorn molt minutari.

A vegades hem volgut forçar,

perquè hem tingut noies que han col·laborat en el programa,

la ginatost, la verta davant, gent que ha vingut amb

nosaltres,

però no m'ha aconseguit arribar al col·lectiu de forma massiva,

si queda forma vocacional.

Hi ha noies que ens escolten de fa dones,

que ens escolten de fa temps,

però si tu mires el target del programa

és un senyor de 45 anys, més o menys,

i que té una feina relacionada amb la tecnologia.

Explica'ns, com feu el podcast?

A veure, intentem, costa bastant,

quan no és un desol, costa bastant posar-se d'acord.

Sempre ha sigut una lluita,

l'única forma d'adaptar-nos

és intentar posar un dia i una hora,

i tothom sàpiga,

gravem es divendres a les 3 de la tarda.

A vegades passen coses i hem de moure

el moment de la gravació,

però abans gravàvem els dimarts,

primer anàvem a l'estudi, teníem un estudi

que era l'antiga parruqueria

de la Universitat Politécnica.

És l'únic espai que...

Primer van gravar el despatx del Marc,

però els professors del voltant es queixàvem,

que cridaven molt.

Aleshores ens van expulsar d 'aquella edifici

que crevàvem a l'antiga,

amb la taula controlada manualment,

amb la Beringer i les micros,

i sobretot cridaven molt,

cridaven moltíssim, i ens barallàvem molt.

I va haver-hi un boicot dels professors,

i ens van enviar amb una sala allà al sota,

que era l'antiga parruqueria,

li diu a la pelu encara.

Després es va transformar

en una sala de producció de vídeo i àudio.

I allà era l'estudi de Musega Lapoma, a l'OPC.

I ja abans de la pandèmia,

per temes personals van començar

a aparèixer les eines d'estudis virtuals,

que ja en plena pandèmia ens van anar genial,

perquè cadascú estàvem en un lloc

d'esplaçar-se a l'OPC si no vius a Barcelona,

és complicat.

I van començar a gravar amb estudis virtuals.

Espereu-vos, tenim un dia i una hora

i intentem respectar-lo amb la mesura del possible.

On teniu allotjat el podcast?

A l'RC? Com ho teniu?

Tècnicament.

Nosaltres tenim el bloc,

el que és el lamp,

el Linux,

Apache, MySQL, PHP,

amb WordPress,

i està ara amb un hosting,

que és Siteground,

però estem pensant d'emigrar-lo,

perquè ens surt molt car.

Ja tenim Musega Lapoma i altres projectes Satellites,

i altres cosetes,

però, bàsicament, Musega Lapoma.

I hi ha un plugin de WordPress

que ens serveix per construir de forma automàtica l'RSS

i per distribuir-lo a diferents llocs.

Però és nostre,

és el nostre hosting, és el nostre RSS,

i fem el que calgui amb ell.

No hem volgut acabar ni a Evox,

ni a...

Estem a Spotify,

perquè rebotem allà.

No ho depenem de Spotify.

Amb tants anys de programes,

tenim molt...

molt espai,

ocupem molt espai de disc,

perquè també teníem vídeos,

vam anar a recordar una vegada que anàvem a fer entrevistes

a l'institut de paleontologia de Catalunya

a la Universitat de Barcelona,

a l'UAB, a l'Universitat Autònoma.

Ja també material de vídeo.

Al final, si volem conservar tot aquest històric,

ocupar molts xigues oteres.

I el servidor de fitxers el tenim a l'UPC.

És un servidor que està al clàster de servidors de l'UPC

gràcies a les relacions que té el marca amb l'universitat.

Per això, si entreu a qualsevol episodi de Musega Lapoma,

el primer que veieu a dalt és

aquest episodi està patrocinat o està...

no sé com ho diu,

està col·laborat gràcies a l 'UPC,

perquè ja tenim els nostres audis.

I tot és nostre, no ho depenem de ningú.

Perfecte, crec que és el millor

que pot fer un podcast, no depèn de ningú.

Sí, és difícil, al principi, perquè la facilitat...

Al principi, quan un entra al món del podcasting,

ho ha de controlar tot,

a l'audio, als micros,

la sonoritat de l'habitació,

al hosting, a l'RCS...

Clar, si trobes algú que et diu...

Xaval!

Jo t'ho faig tot i tu no t'has de preocupar de res.

I això passa.

Per això la gent posa el podcast a...

Comença a fer podcast a Castro,

comença a fer podcast a Spotify o iVox.

Ja no et dic res si a sobre vols promocionar-ho

i guanyar milions de milions d 'euros.

Aquestes plataformes, no,

la plataforma de publicitat també t'adonem nosaltres.

També heu comentat de les col·laboracions.

També heu fet col·laboracions amb altres podcasts?

A veure, hem participat quan ens ha cridat algú.

Nosaltres...

A veure, no estem cada dia mirant quins podcasts van

apareixent,

però clar, un podcàster ho deia a l'Emilio Carles l'altre dia

i tenia tota la raó.

Deia, no hi ha més...

Un podcàster és podcàster productor,

però sobretot és podcàster consumidor.

I és que fem podcasts, es consumim molts podcasts.

I a red d'això sí que hem de participar.

Anem portant gent de podcasts,

nosaltres hem anat a participar d'un altre podcast,

però una cosa puntual d'un programa o un episodi.

Com veus l'estat actual del podcasting?

El veig bastant fragmentat.

Hi ha fa temps que, clar,

quan al principi, o sigui,

això és que som ja viejunos, ens passa.

El podcast va néixer com un concepte de podcasting

independent.

Quan es va popularitzar,

mitjans que no li havien fet ni punyetero cas,

com són les ràdios comercials convencionals

i altres persones, que són del món de mitjans.

Van dir, hòstia, aquí tinc un lloc on col·locar el meu

producte.

I a les seves zones van apuntar.

Van començar a fer programes,

van paquetitzar els programes estàndards de ràdio en podcasts.

I jo crec que això va desvirtuar el concepte,

perquè el podcast inicialment era una producció d'àudio

independent

de gent que, com no estaven els mitjans tradicionals,

tenia una altra manera d 'expressar o divulgar la seva

opinió

o els seus interessos.

Clar, amb la participació dels mitjans,

de la gent del món, de la faràndula,

tot això explota i ara tothom té un podcast.

Per tant, el que s'ha fet és una sobreproducció

que està molt bé, és molt democràtic,

tothom pugui fer el que vulgui i tal.

El que sí que és cert és que si no tens un model molt clar

i una idea molt clara

i no tens algú al darrere que t 'empeñi,

és molt difícil començar.

Si ara m'hagués de començar a fer podcasts,

no sé com ho faria.

Sí, tens tota la raó.

Però està bé, hi ha molta varietat.

I, a més, el podcast és una cosa molt bona,

sobretot el podcast independent,

és que tu pots parlar de les rodes dels trens

de maquetació, de fabricació anglèsa.

I tens 25 o 30 flipats com tu

i és una forma de que els 25 flipats estiguin junts

encara que un estigui a Nova Zelanda

i l'altre que estigui a Tòquio i l'altre que estigui,

no sé què sou, els 25 friquis de les rodes de recambi

dels trens elèctrics de fabricació de maquetes

de fabricació anglèsa.

I això és fantàstic, sí, és una cosa brutal.

I en català, com veus l 'evolució?

Com està el podcasting en català?

A veure, ja bastanta...

Home, amb el temps s'han anat a fer així més coses.

Vosaltres estem en una plataforma que es diu Aixeta,

que és com un pàtriot però de marca catalana,

i hi ha alguns podcasts independents allà.

Hi ha podcasts catalans,

hi ha molta... Curiós, hi ha molta gent

que ara té la necessitat d 'expressar-se en català

des de València, des del país Valencià,

hi ha molts podcasts que es produeixen des d'allà.

I jo veig bé, no sé, veig que hi ha producció.

El difícil del podcast no és crear-lo.

Avui en dia pots crear un podcast en 10 minuts.

Ara me'n entenc en el temps.

Jo crec que si a mi m'agradaria que hi haguessin projectes

que m'interessin més o menys,

m'agradaria veure-los recórrer el temps.

Jo crec que al final deixes més marca,

que no que apareguin molts i desapareguin molts en poc temps.

Suposo que també en el moment que apareixen

i desapareixen molts podcasts,

també als oients quan es suscriuen a un

que creuen que té una continuïtat

i després veuen que aquell podcast

que s'acaben de suscriure porta anys,

desaparegut o que no publica,

pot ser una miqueta frustrant

entrar dins el món del podcasting com a escolta.

A mi m'ha passat de podcasts,

que eren molt podcasts de cap celera per mi,

que per un motiu altre han desaparegut.

Mira, hi havia un que parlava sobre la història militar

vista des d'un punt de vista a Catalunya,

que no és que m'interessi la milita...

Soc molt pacifista, no deia per això.

Però era interessant a l'enfo,

era interessant veure les coses que havien passat abans,

entre molts altres coses, per no repetir-les.

I ho portava un any i de cop i volta, en l'RSS,

ja no van aparèixer episodis,

no sé per què va desaparèixer.

L'altre, que segur que escoltaves tu,

perquè tu també ets maquero,

te'n recordes d'aquells dos argentins,

el Federico i el d'això?

Hòstia, a mi m'ha sapigut un greu, tio, que ho deixessin,

perquè es deia Puromak.

Puromak, sí, exacte.

Que era molt la filosofia que nosaltres teníem a Mosega la

Poma,

en català i diferent.

Però jo, Puromak, els escoltava i m'ho passava teta,

i, a més, com estàvem migvarellats cada episodi,

m'agradava molt.

Era l'Argentins, Viscana, Estats Units.

I van desaparèixer una mica com de la nit al dia,

te'n recordes?

Sí, sí, me'n recordo perfectament.

Sí, això fosstra, la desaparèixer de podcasts,

perquè no som conscients

que la gent que els agrada el teu producte,

molt, esperen l'edició del producte,

esperen l'aparició de l'episodi,

i no ho dic jo, ho diuen els ullens.

No sé, intento escoltar molt els ullens,

o a menys aquests que s 'expressen.

Sí, sí, és complicat.

Avui en dia començarà a podcast és complicat,

donar-li vida i recorregut és complicat,

en català té el seu handicap.

Jo sempre dic que en català tens el handicap,

que és una llengua petita,

pocs milions de gent que el parla,

però també això et limita la competència.

Vull dir que si vols deixar patjada,

o es fer alguna cosa que tingui un cert resor,

és més senzill que no...

També, opines que hi ha una miqueta de confusió

en parlar de què és un podcast?

Perquè m'he donat...

He vist, recentment, que la gent comenta...

ens posem dues persones o tres persones

a fer un vídeo a YouTube, i això és un podcast.

Aquest és el gran debat,

que el vídeo es va menjar...

Com es diu això?

Video kill the radio star,

video kill the podcast star...

Sí, clar, és que és normal,

que hi hagi confusió,

perquè l'hi hem denominat...

Primer van denominar podcasts als productes

que hi ha a partir d'una productora

com és una emissora de ràdio comercial,

o altres experiments

com va fer aquella del grup al PRISA, te'n recordes?

Sí.

Clar, no té res a veure amb un tio

que té dificultats per comprar -se el micro.

No té res a veure.

I al final a tots se li ha dit podcasts,

o un programa de tarda de ràdio,

com jo escolto, el de RACU,

que cada hora paquetitzada és un episodi de podcasts.

Per tant, així ja va crear una certa convicció.

I ara sobre, com la...

Diguéssim, la punta on està el mercat,

estan en el vídeo, no en l 'àudio,

està el TikTok, els vídeos virals,

dels rils, de Insta i tot això.

Clar, la gent que fa...

diu que fa podcasts,

però se'n va a distribuir-ho en vídeo allà.

Jo crec que el podcast és fonamentalment audio.

El vídeo pot ajudar altres coses.

Si vols, després en parlem.

Però el podcast és audio.

Però...

I sobre aquella gent que publica podcasts

en una plataforma de manera totalment tancada...

Què opines d'això?

És un podcast o no és un podcast?

És que em costa molt pontificar amb aquests aspectes.

Al final, un podcast és un tio o una gent

que té una idea per difondre

i que la difon ha format audio per un pot.

El que està clar és que no és un podcast

independent i autònom.

Està tancat d'una plataforma.

La meva definició és tàndard de podcasts

passaria perquè fos això, independent.

És a dir, que no t'ho pagués ningú,

sinó que t'haguessis de buscar tu les garro.

Però fer un podcast tampoc és que sigui molt car.

Però que neixés una mica com una cosa teva.

I que la distribució fos en obert.

Quan estàs dintre d'una plataforma tens molts límits.

I les plataformes últimament han tornat una mica taurons

de retallar la qualitat de l 'audio

per que ocupi menys

d'incedir-te a publicitat

sense que tu veigis un duro.

Hi ha comportaments poc ètics

de les plataformes.

No dic que tothom sigui així, però algunes sí.

Tenen certes polítiques una miqueta suspitoses.

És un negoci, han de treure diners d'un sigui.

I el problema que jo li veig

és que canviïn

el significat de la paraula podcast.

O no el significat, sinó el que és realment un podcast.

Un podcast independent estàndard

és una producció que fa un,

fa un grup de gent independent

que es deposita en un lloc on té el control

sobre aquest tipòsit

i que la seva distribució és universal i en obert.

Això seria un podcast.

Veig que últimament

aquestes plataformes estan canviant la retòrica

del que és un podcast.

Però per què et posen el caramelo d'aquest farà ric?

De què faràs diners?

Però la realitat és totalment diferent.

És el mateix que YouTube.

Hi ha YouTube que fan molts diners.

Jo crec que es fan diners no perquè tinguis un vídeo viral,

sinó perquè tens un producte de prou ta qualitat

com perquè la gent el compri.

Però tampoc es fan tants diners.

Jo soc usuari de YouTube,

estic suscrit a moltes producions de vídeo

i hi ha algunes que estan superbem fetes

i que poden mantenir-se de la feina que fan,

però no es poden comprar un porx.

Ni un BMW.

Nosaltres mai van tenir una pretensió econòmica

darrere del programa.

El llei motiu de la que feien...

Nosaltres tenim dos lleis motius que encara tenim avui.

Una, difondre, divulgar,

explicar perquè som gent que ve del món de la docència,

gent que ve del món de la formació.

Ens agrada explicar. Ens ens sentim bé.

I dos, passar-nos-ho bé.

I nosaltres crec que hem aguantat tants anys

perquè aquests dos valors simples i senzills

no han canviat.

No hem volgut fer mai diners perquè ja teníem les nostres

feines

i no anàvem a viure del podcast.

Teníem claríssim que no era aquest l'objectiu.

Jo admiro molt la gent que vol fer una professió cobrant.

No crec que sigui fàcil dir a mesura que passen els anys,

és més complicat.

Parlant de tornar una miqueta a Mossega la Poma,

quins són els vostres plans de futur?

Continuar fent això.

Explicant coses i passant-s'ho bé.

Mentre hi hagi ullens a darrere, ho continuaran fent.

De fet, és complicat.

És una excusa perquè un grup de persones que s'aprecien molt

ens trobem un cop a la setmana a parlar.

Podríem fer-ho i no gravar-ho.

Saps el que vull dir-te?

Perquè jo tindria el mateix interès de seure

per parlar amb el Marc o el Josep Rouà

que va venir aquest cap de setmana amb el Magma,

que ara serà papa i estem tots a darrere a veure si tot va bé

i pot arribar a l'embaràs a bon por i com li canvia la vida

perquè serà el seu primer fill.

No sé com dir-te, som un grup d 'amics que al final

és una excusa per parlar de les coses que ens interessen.

Sí que és veritat que té un cert formalisme

perquè el paquetitzem, hem format podcast

i hi ha la gràcia darrere d 'aquella una audiència.

Però, com no volem res més, continuarem fent-ho

perquè és una forma d'estar en contacte.

Nosaltres cadascú viu en un lloc diferent.

Podries comentar-nos algun moment destacable

o memorable de Moise Galapoma

o com per la teva trajectòria com a podcastor?

És que em costa molt de trobar,

perquè això el que t'he explicat abans

és la simplicitat del xup a xup.

Home, hem fet coses, recordo...

Ens han passat moltes històries amb tants anys.

Et puc explicar anècdotes que per mi han significat coses.

Mira, una vegada d'empresa

ens van enviar la Torre Akbar.

Tu saps quina és la Torre Akbar a Barcelona.

Es feia una conferència al grup telefònic

i no me'n recordo de què era.

I a la cua estava parlant amb un company de feina.

I a darrere hi havia una persona

que em donava un copet a l 'esquena.

I em giro i dius, tu ets el Tomàs de Moise Galapoma?

Sí, feia poc que teníem el podcast, no et pensis.

No arribava l'any.

Dic, sí.

Dic, i com ho saps?

Dic, com és que he d'escoltar la veu

i jo escolto el podcast.

I això, aquesta anècdota,

m'ha passat decenes de vegades,

12 hores de vegades.

Això em dona molta satisfacció.

Una altra, quan vam anar a fer això

que explicava abans, que vam anar a entrevistar

els que treballen amb Mossos de Dinosauris

a l'Institut de Palentologia

que està a la Universitat Autònoma de Barcelona,

aquest institut està on Cristo va perdre el gorro.

I aleshores anàvem amb tripodes,

amb càmeres, amb tots els micros,

els peus de micro.

Semblàvem un grup de suagilis

a travessar la savana de l 'autònoma.

Amb una calor era gos.

Suàvem amb arribar.

Es va rebre la catedràtica de l 'Institut

i no teníem una peça neta a la roba.

Estava tota suada dels quilòmetres

que va de fer per anar a fer l 'entrevista.

Va ser molt divertit perquè ens van donar una sala

i vam posar tots els micros i tot allà.

Això va ser altres moments.

I sobretot, per mi el més entrellable

és la relació que hem establert amb els ullens.

Que els ullens...

i els achistes.

I me'ls estimo molt

perquè aguanten tot el que desitges.

Ja anem acabant quins consells

d'una persona que vulgui iniciar -se

amb la creació d'un podcast.

Que difícil m'ho poses.

No sé què dir...

Jo crec que...

Que comenci és molt.

Que comenci petit.

Que es doni temps i marge

per fer prova i error.

Per provar, per equivocar-se,

enregistrar, per equivocar-se amb l'àudio.

Per equivocar-se fins i tot de la temàtica

o de la freqüència d'enregistrar el podcast.

Que es doni marge i equivocar -se.

I que tingui molta orella

amb poca gent que comença a donar-li feedback.

Que s'escolti molt.

Que tingui la tendència d 'escoltar.

Això no vol dir que no tingui una línia

i que no continui la seva línia.

Jo crec que no es planteixi

com un framework tancat minut zero.

Perquè li canviarà la cosa

a mesura que baixi publicant episodis.

Si és un podcast independent

amb una temàtica que té clara,

però que hi ha coses que s'han d 'acabar de mullar

que comencen a recórrer el camí

i que tinguin sobretot les antenes ben posades

per modificar en funció del que li vagi

dient l'audiència o el feedback.

I hi ha l'última pregunta.

Ens podries recomanar un podcast en català?

Un, només.

Una, dos.

Jo et vaig a dir que no hi ha molts que escolti en català.

Escolti un podcast en anglès, en castellà i en català.

De podcast, podcast.

I un que m'ha estat comentant abans, tu i jo.

És el de Joan Anton Català, que és astrofísic.

Jo el conec en persona, a més.

És un...

Ha començat a fer el podcast tres episodis,

hauria de cuidar una mica més l 'àudio,

tot i que ella va dir que gravaria on podia.

El sento com molt fluixet,

però m'agrada molt.

O sigui, ha començat ara la forma que té d'expressar-se

i com ho expressa m'agrada molt.

Hi ha dos podcasts que escolto...

que surten a la ràdio,

però conserva una mica la tendència de podcasts

per mi.

Una és les portes de Troia, que és un podcast d'història.

Ja fa molts anys que els escolto i m'agraden molt.

Parlen de tot tipus de temes històrics,

van començar a parlar molt de Grècia i Roma,

però ara hi ha parlant de qualsevol cosa,

i està molt bé.

I l'altra podcast, que també és un podcast de ràdio,

és...

Anguàrdia. És un podcast oficial.

És de Catalunya Ràdio.

Aquest programa és més podcast que episodi de ràdio,

perquè cada vegada més el format és podcast,

i amb l'Enric Alpena i la gent que són gent de molt llarg

recorregut,

m'agrada molt com ho porten.

I ara he conegut un podcast recent,

d'un noi que feia podcasts en castellà,

però que ara ha començat a fer -los en català,

que es diu Feral Suec.

I m'agrada molt.

Ah, sí? Sí, sí, sí.

Que curiós.

No sóc molt fan de la música del final.

Sóc un altre estil de música,

però estant fa gràcia escoltar -lo.

Està molt, us en recomano.

A més, està feta Suecia i...

Ah, sí? Doncs no sé, jo no conec.

No sé d'on haurà sortit.

Jo també estic a Suecia i no conec.

No, no.

Doncs tu m'has moltíssimes gràcies per estar en aquest

primer episodi

d'espaipod.cat.

Esperem que podem continuar també aquest podcast

i tenir convidats de com tu,

que ens expliqui una miqueta la seva experiència

i compartir-la amb els ullens

i també per què no futurs podcasters.

I bé, ens trobem els podcasts.

Moltes gràcies pel teu temps.

Moltes gràcies a tu Dani per donar-me aquesta oportunitat

i per ser el primer.

I mira, et faig una proposta.

A veure si reculls alguna cosa.

Quan ja tinguis diverses entrevistes

de gent que fa podcasting,

fes un episodi i poses-se tots junts.

Que compartim tots en directe aquest contrast.

Jo ho he fet així, jo ho he fet així,

perquè si vols...

És molt...

Si tu tens tot un item un

i que hi hagi algú que pugui tenir interès

i que vegi una mica les diferents finestres,

igual li pot donar diferents idees

en un únic episodi, saps?

A part que pot ser interessant que ens playem tots en persona.

Bueno, que en playem aquí virtualment en persona.

Sí, hi ha...

Bueno, el mes d'octubre, si no m 'equivoco,

estan les jornades de podcasting

que es fan a Terrassa.

Jo aniré, no sé si tindràs temps per escapar-te.

Jo intentaré, intentaré...

A l'octubre...

Bueno, a veure com va les coses,

però si puc a l'octubre, si puc ser-hi seré.

Jo crec que podria ser interessant

fer una taula rodona de podcasters en català.

Podria ser interessant.

No possiblement no dins de les Jotapot

o de la Jotapot,

però no sé, el dia següent o el dia abans

anar a sopar o prendre alguna copa, un cafè...

No sé, crec que podria ser interessant.

Sí, que sigui un excusa per trobar-nos, no?

Exacte.

Això pot estar molt bé, sí.

Doncs molt bé, moltíssimes gràcies,

i ens trobem als podcasts.

Gràcies.

A la nostra secció tècnica d 'avui

aprofundirem en què és exactament un podcast,

com es diferencia d'altres formats de contingut en línia

i explorarem els seus origens.

Un podcast és un mitjà de distribució

que permet als creadors oferir contingut

en format d'àudio,

i en alguns casos, vídeo a través d'internet.

La característica fonamental que defineix un podcast

és la possibilitat que els usuaris

s'assubscreguin el contingut mitjançat

en un fit RSS.

Aquesta subscripció permet rebre automàticament

els nous episodis en dispositius personals,

com ara telèfons intel·ligents o ordinadors,

per escoltar-los en qualsevol moment i lloc.

És important destacar

que un podcast no és una categoria de contingut,

sinó una forma de distribució.

Això significa que qualsevol tipus de contingut

que sigui educatiu d 'entretaniment informatiu o

narratiu

pot ser distribuït com a podcast

sempre que compleixi amb les característiques esmentades.

És un podcast una sèrie d'àudios penjats

en una pàgina web o una aplicació

que només es poden reproduir des d'allà

i que no ofereixen la possibilitat de subscripció

mitjançant un fit RSS?

Doncs no. No és un podcast.

Vull insistir en aquest punt en el nostre primer episodi.

La clau del podcasting és l 'accessibilitat

i la llibertat que ofereix aquesta forma de distribució.

Els ullens poden triar on, com i quan disfrutar del contingut

sense estar lligats a una plataforma o aplicació

específica.

Si un contingut requereix dus d 'una aplicació especial

i no permet la subscripció oberta a través de diverses

plataformes,

tècnicament no es considera un podcast,

sinó simplement un àudio o vídeo allotjat

en una plataforma específica.

Parlem dels orígens del podcasting.

El tema podcast és una combinació de les paraules

iPod i Broadcasting.

Va ser aconyat pel periodista Ben Hammersley

en un article publicat al diari britànic de Guardian

el 12 de febrer de 2004,

on explorava el creixement de l 'audio en línia

i suggeria noms per aquest fenomen emergent.

Tant mateix, els fonaments tècnics del podcasting

es remunten a principis dels anys 2000.

El 2001, el desenvolupador de programari Dave Winner

va crear una versió del RCS

que permetia adjunta a arxius,

establint les bases per a la distribució de continguts

multimèdia.

El 2004, l'ex-vj de MTV, Adam Curry,

va desenvolupar un script anomenat iPoder

que permetia descarregar automàticament

arxius d'àudio als iPods.

A més, el 14 d'agost va iniciar el programa

Daily Search Code, considerat un dels primers podcasts.

El mateix any, naixia el primer podcast en castellà

de la mà d'en José Antonio Gelado

amb el títol Comunicando.

Això va ser el 18 d'octubre de 2004.

Aquests avanços van ser fonamentals

per a l'evolució del podcasting com el coneixem avui.

Actualment, el podcasting ha experimentat

un creixement exponencial a nivell mundial.

Soc uns dades recents i al voltant de 4,42 milions

de podcasts indexats a tot el món.

Aquesta expansió ha anat acompanyada d'un augment

significatiu

en l'audiència.

Espereu que el nombre d'ullents de podcasts

arribi al 584 milions aquest any 2025,

un increment del 76% respecte al 2024.

Pel que fa als àvids de consum,

els ullents dediquen una mitjana de 7 hores setmanals

a escoltar podcasts.

Als Estats Units, el 62% de la població

ha escoltat un podcast almenys una vegada

i el 41% ho fa de manera setmanal.

Les plataformes més populars

per a la reproducció de podcasts són

Spotify preferida pel 37% dels ullents

i Apple Podcast amb un 32,9% de preferència.

Pel que fa als continguts més escoltats,

programes com The Joe Rogan Experience,

Crime Junkie o The Daily

es troben entre els més populars,

amb milions d'ullents per a episodi.

Aquesta diversitat de continguts

reflecteix la capacitat del podcasting

per adaptar-se a una amplia gama

d'interessos i preferències,

consolidant-se com un mitjà clau

en el panorama de l 'entreteniment

i la informació actuals.

Segons dades del 2021,

al conjunt d'Espanya,

un 61% de la població espanyola

consumia continguts d'audio -digital,

evidenciant la consolidació del podcasting

com a mitjà de comunicació

sent els programes com Nadie Sabenada,

El Partidazo de Cope

i La Ruyna lideren les listes d 'escolta.

Entre els podcasts en català més populars

del 2023 hi trobem

El Bunker, Creams, La Sotana,

que no surti d'aquí i La Torra.

Aquestes dades reflecteixen la creixent popularitat

i la diversitat

del podcasting tant a Catalunya

com a la resta d'Espanya.

Consolidant-se com una eina clau

per a la difusió de continguts

i la comunicació amb audiències.

I així arribem al final d'aquest episodi

d'espaipod.cat.

Espero que hagis gaudit d 'aquesta introducció

al món del podcasting

i que la conversa amb en Tomàs Manzanares

t'hagi resultat inspiradora.

Recorda que aquest és només el començament

del nostre viatge junts.

En els propers episodis explorarem més històries,

tècniques i curiositats sobre el podcasting en català.

Si t'ha agradat aquest episodi

et convido a suscribirte a espaipod.cat

a la teva plataforma de podcast preferida

i a deixar una recenya.

Les teves opinions són molt valuoses per a nosaltres

i ens ajuden a millorar.

A més, si tens sugeriments, preguntes,

temes que t'agradaria que tractéssim

o t'agradaria formar part del nostre equip

no dubtis a contactar-nos

a través del nostre lloc web espaipod.cat

o a les nostres xarxes socials.

Gràcies per escoltar-nos

i per formar part d'aquesta comunitat

apassionada pel podcasting.

Ens trobem en el proper episodi d'espaipod.cat.

Trobaràs més informació